Resulta que el petroli està en els preus més baixos des de fa quatre (4) anys: una mica menys de 80 dòlars, molt per sota dels 115 dòlars per barril de fa només sis (6) mesos. Està als preus més baixos des del setembre del 2010. Els “mercats”, que sempre es posen d’acord per mirar d’escanyar els consumidors, ara van a la baixa, per un d’aquests misteris que només entenen ells i que es resumeix fàcilment: posen sempre el preu màxim que creuen que podem pagar, el qual no té la més mínima relació amb els costos d’extracció o refinat, amb les crisis geoestratègiques o amb l’horòscop. En teoria, les petrolieres i benzineres haurien de repercutir aquestes rebaixes en el preu final. Ja se sap: com l’electricitat, no hi ha res tan eficient com un sistema de preus fluctuants...
Però només en teoria: la realitat és que pugen molt de pressa, baixen només simbòlicament i sovint intenten que ja no siguem capaços de saber ni el preu d’un litre. Doncs fem memòria...
A quant paguem ara un libre de benzina 95? Més o menys, 1,34 euros, una miqueta menys que fa uns mesos. A quant la pagàvem al setembre del 2010, quan el famós barril de Brent estava a 77 dòlars? Més o menys, a 1,16 euros per litre.
Fem-nos una pregunta: quant trigarem a veure la benzina a 1,16 euros? Una eternitat. Tant a les petrolieres com a l’Estat (que hi guanya una pasta a base d’impostos, un 50%) no els convé que els preus baixin. Com més alts, més hi guanyen. Uns, per convertir-los en beneficis. L’Estat, en teoria per al bé comú, però això és molt, infinitament discutible en un país que deixa escapar tants impostos (frau a gran escala, el·lusió fiscal i altres invents) a canvi de collar sempre els mateixos... I amb els indirectes, que són iguals per a tots i per tant els més injustos socialment, ni te n’adones de què t’estan collant... I ho fan a consciència, com és evident.
(14 novembre 2014)
