Primer cal reparar i canviar Espanya

Diumenge, una tercera part dels electors catalans envien un potent missatge al sistema constitucional del 78, fonamentat en el bipartidisme i la unitat sagrada d’Espanya: ens en volem anar. No són ni quatre gats, ni tot Catalunya: evidentment, sobre aquestes xifres no es fa una independència, però també impossibiliten una Espanya unida. 

Dilluns i dimarts, Mas es queda hàbilment amb el 9N: una mica de gesticulació i xuleria de cara a la galeria, una altra mica d’astúcia (jugant amb les eleccions i amb el domini de la pilota dintre de la política catalana), les clàssiques amenaces a base de lleis, fiscals i jutges… 

I dimecres, surt Rajoy i fa l’únic que pot fer: diu que ni parlar-ne. Si gosa dir una altra cosa, se’l mengen viu. Mentrestant, les fiscalies preparen querelles però sembla que la maquinària no acaba d'arrencar...

El govern espanyol es mou amb molta cautel·la i no té marge per provocar més del compte: ha començat a entendre alguna cosa, tot i que no pot admetre-ho. 

Resposta i gesticulació de nivell baix i ja anirem veient en funció dels interessos de partit, que és el mateix que fan Mas i la resta de polítics catalans: calcular perspectives electorals, guanyar temps i no estavellar-se abans d’hora. Pensen més en el seu partit i el seu càrrec que en el seu país, tot i que diuen el contrari. Millor no fer massa cas de segons quines teatralitats forçades, de certes paraules gruixudes i proclames solemnes. 

I a partir d’avui continua l’embolic, que té grans possibilitats d’allargar-se fins a les properes eleccions generals. 

Això va per llarg. I diria que té grans probabilitats de passar per una llarga etapa de bloqueig i paràlisi, que és just el que més necessita aquest país ara: el monotema constant i la resta ja s’anirà fent gràcies al pilot automàtic. La prioritat per a tots els partits passa a ser el calendari electoral. Cosa fantàstica per als interessos dels ciutadans i del país, sens dubte.

El desbloqueig només podrà venir d’unes eleccions generals, a no ser que Mas utilitzi el botó nuclear de la convocatòria electoral el dia que pensi que li convé: no sembla molt probable, ja ho va fer una vegada i en va sortir escaldat. 

De manera que, posats a fer esbossos de futur, primer caldrà pensar a canviar Espanya, i si això és possible -que ja ho anirem veient-, després trobar una fórmula per desencallar la qüestió catalana. 

Sense oblidar-nos del més important i vital per a tots: treure la política i l’economia del forat negre d’una època que s’acaba.

(13 novembre 2014)

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes