Europa S.A., un gran negoci

La mateixa Europa que ens demana que fem més reformes laborals i salarials, és a dir, que continuem amb el suïcidi col·lectiu al qual ens estan portant els poders econòmics, és la que posa l’alfombra vermella a les grans empreses perquè s’escaquegin de pagar milers de milions d’euros. Aquesta alfombra es diu Luxemburg, però també Gran Bretanya (un immens paradís fiscal), Andorra, Irlanda, Suïssa, Letònia, Liechtenstein, Mònaco, Xipre, Malta, Gibraltar... Una quinzena, que es diu aviat. 

Ara ha esclatat l’escàndol de Luxemburg, que era tan, però tan eficient i “business friendly” que feia els impostos a la carta per a grans empreses: tu digue’m què vols pagar, fem números i firmem un contracte secret. 


Secret? I un be negre, tothom qui ho havia de saber, ho sabia i ho consentia. Governs inclosos, òbviament. Gent com l’actual ministre Guindos, per posar un exemple, havien participat professionalment en la trama de Luxemburg. 


Problema? Que el que va muntar aquest sistema per defraudar a la Unió Europea és precisament en Juncker, el nou president de la Comissió Europea. Fantàstic, oi? No és tan groller i barroer com el mètode espanyol (i català) per “trincar” la pasta, però funciona de meravella: tot legal, tot finíssim, tot discretíssim. 


Qui se n’aprofitava? Més de tres-centes grans corporacions, amb l’ajuda de grans firmes de consultoria. A internet hi ha la llista, gràcies a un fantàstic treball de periodisme d’investigació, una cosa que avui en dia ja no es porta gaire... 


De quants diners estem parlant? D’una xifra obscena. Mínim, 700.000 milions d’euros. Màxim? Dos, tres, quatre bilions...  Una xifra de negoci d’una dimensió còsmica, que hauria generat molts, molts impostos, als diferents països europeus. 


Tranquils, si això de Luxemburg al final peta, ja trobaran la manera de “canalitzar legalment” els diners. Sempre n’hi ha de bones, com el fantàstic invent del Banc Central Europeu per arruïnar els ciutadans a base de deute públic... L’únic que s’ha de reconèixer és que saben fer les coses bé, no com els de la Gürtel, EREs, Pujols, Millets i companyia... I a sobre, encara ens demanen més sacrificis. Pel bé d’Europa S.A., per suposat.


(12 novembre 2014)

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes