L'home del sac


(16.7.2012) M'encanta. Tota la complexitat de les societats i economies modernes, reduïda a un conte infantil de l'any de la picor. O més aviat, a una amenaça molt útil perquè els nens i nenes es portin bé. Fes tal o qual cosa, no facis això o allò... que si no, vindrà l'home del sac. O el dimoni. O qualsevol monstre, fantasma, bèstia temible o el que sigui. La qüestió és que l'infant s'imagina una cosa horrorosa i s'atura en sec. Qui deu ser l'home del sac? 

El president Mas en té un: el ministre Montoro, tan "xulesc", ell. L'amenaça d'intervenció a Catalunya pesa com l'espasa de Damocles al damunt de les autoritats catalanes, disposades també a pitjar el botó de la bomba atòmica. Es un país fantàstic, aquest: la teatralització de la guerra, de l'amenaça, del domini, són sempre les claus de la política espanyola i, més subtilment, de la catalana. 

Però hi ha més homes del sac. La secretària general del PP, De Cospedal, avisa: "Si Espanya no pren les mesures que ha de prendre, vindran uns altres a imposar-les". Ah, sí: "I seran molt pitjors que les del Govern espanyol". Ara sí que ja tremolem. Hi ha homes del sac dolents-dolents i d'altres que fan una mica de por, però en realitat tenen un cor d'or i ho fan amb la millor de les intencions i sense ganes de fer pupa. 

I així funciona la política espanyola: tothom pendent de qui intervé qui, de qui fa passar pel tub a l'altre. Ara hauríem d'anar a parar a la conclusió eterna, on acaben totes les tensions en aquest país: guanya qui la té més grossa, o qui ho sembla. Em disculparan la grolleria, però és que potser no va d'això aquest conte infantil? 

Tanmateix, uns i altres, reiteradament, se n'obliden d'un petit detall que potser els nens i nenes no saben, però els grans hauríem de tenir ben present. Són els ciutadans els que realment poden decidir (quan surtin de l'estupor actual) cap a on hem d'anar, no aquestes forces temibles i misterioses que ens han d'espantar perquè fem el que hem de fer. I si volem fer una altra cosa? Potser que ens anem plantejant la pregunta... 

A no ser, clar, que ens vingui de gust que els homes del sac ens esquarterin i trossegin fins que quedin ben satisfets. Si és que mai en tenen prou...

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes