(16.7.2012) M'encanta. Tota la complexitat de les societats i economies
modernes, reduïda a un conte infantil de l'any de la picor. O més aviat, a una
amenaça molt útil perquè els nens i nenes es portin bé. Fes tal o qual cosa, no
facis això o allò... que si no, vindrà l'home del sac. O el dimoni. O qualsevol
monstre, fantasma, bèstia temible o el que sigui. La qüestió és que l'infant
s'imagina una cosa horrorosa i s'atura en sec. Qui deu ser l'home del sac?
El
president Mas en té un: el ministre Montoro, tan "xulesc", ell.
L'amenaça d'intervenció a Catalunya pesa com l'espasa de Damocles al damunt de
les autoritats catalanes, disposades també a pitjar el botó de la bomba
atòmica. Es un país fantàstic, aquest: la teatralització de la guerra, de
l'amenaça, del domini, són sempre les claus de la política espanyola i, més
subtilment, de la catalana.
Però hi ha més homes del sac. La secretària general
del PP, De Cospedal, avisa: "Si Espanya no pren les mesures que ha de
prendre, vindran uns altres a imposar-les". Ah, sí: "I seran molt
pitjors que les del Govern espanyol". Ara sí que ja tremolem. Hi ha homes
del sac dolents-dolents i d'altres que fan una mica de por, però en realitat
tenen un cor d'or i ho fan amb la millor de les intencions i sense ganes de fer
pupa.
I així funciona la política espanyola: tothom pendent de qui intervé qui,
de qui fa passar pel tub a l'altre. Ara hauríem d'anar a parar a la conclusió
eterna, on acaben totes les tensions en aquest país: guanya qui la té més
grossa, o qui ho sembla. Em disculparan la grolleria, però és que potser no va
d'això aquest conte infantil?
Tanmateix, uns i altres, reiteradament, se
n'obliden d'un petit detall que potser els nens i nenes no saben, però els
grans hauríem de tenir ben present. Són els ciutadans els que realment poden
decidir (quan surtin de l'estupor actual) cap a on hem d'anar, no aquestes
forces temibles i misterioses que ens han d'espantar perquè fem el que hem de
fer. I si volem fer una altra cosa? Potser que ens anem plantejant la
pregunta...
A no ser, clar, que ens vingui de gust que els homes del sac ens
esquarterin i trossegin fins que quedin ben satisfets. Si és que mai en tenen
prou...