Tenim en aquest moment històric homes o dones d’Estat, mereixedors de veritat d’aquest qualificatiu tan inconcret? Grans dubtes. I no només a Catalunya, no, també val la pregunta per al conjunt d’Espanya. Ni a la Moncloa ni a la plaça de Sant Jaume no hi ha homes d’Estat. I als parlaments respectius el panorama és desolador. Sí, l’un té un Estat al darrere i l’altre pensa en “estructures d’Estat”, però no és ben bé el mateix. Manar sí que ho fan, cadascú a la seva manera… Tanmateix no dóna gens ni mica la impressió que tinguin la talla necessària per a aquesta cruïlla històrica en la qual sabem com hi hem entrat però no en tenim ni idea de com en sortirem.
És possible que a les segones o terceres línies hi hagi gent amb aquesta capacitat “d’Estat”, però el sistema polític no afavoreix gens ni mica que treguin el cap. Ni tan sols el nas. És un sistema que premia l’obediència cega, castiga la lleialtat intel·ligent i tem el vot lliure: no en pot sortir cap altra cosa que mediocritat, amb totes les excepcions que es vulguin, que hi són, clar que sí.
I si hi afegim la gran indiferència política de molts ciutadans -en alguns casos provocada també per un sistema que no té gens de ganes que hi hagi ciutadans de veritat- el producte final no pot ser altra cosa que aquest marasme.
I aquí estem, fins que comenci de veritat el proper gran cicle electoral, la mare de totes les batalles. Entre aquesta tardor i posem que finals de 2015, amb una mica de sort haurem deslligat o trencat alguns nusos. Ull, no és probable que sigui al 100%: no hauríem de descartar que tot quedi empantanegat si fa o no fa com ara, o fins i tot pitjor. Tampoc no hauríem arribat fins aquí si haguéssim tingut dos o tres homes o dones d’Estat als comandaments de la nau…
O si haguéssim estat millors ciutadans, més vigilants, més implicats en la "cosa pública", més exigents, més conscients. És a dir, més polititzats, en el millor sentit de l'expressió.
(16 octubre 2014)
La foto d'avui: reunió de l'Ekklesia. A Atenes hi ha unes antigues ruïnes molt poc espectaculars i poc visitades. Es troben al turó de la Pnyx, on es reunia l'assemblea dels atenesos, "Ekklesia tou Demou": l'assemblea del poble. Allà va començar fa milers d'anys una innovadora forma de govern anomenada Democràcia... Tot i les seves imperfeccions i contradiccions, té solucions que encara poden ser molt vàlides en ple segle XXI.
