No hi ha res, res, res, que impedeixi fer unes eleccions a Catalunya. Només depèn d’Artur Mas: no ha de demanar permís a Rajoy. I els partits poden fer o no coalicions i portar als seus programes el que vulguin: el control seriós de la banca (no estaria malament), la nacionalització de l’habitatge (interessant, eh?) o la recuperació dels drets laborals perduts els darrers anys (força suggestiu, no?). I fins i tot, la independència de Catalunya o de la Vall d’Aran.
Evidentment, és un camí que té els seus riscos, però es tracta d’una manera ben vàlida de donar un mandat clar a un govern. Si hi ha majoria suficient (posem que un 55-60% mínim, perquè “la meitat més ú” és massa justet), es declara la independència. Si no, s’accepta democràticament el resultat i no es declara. I si la majoria vol negociar amb el govern central un millor tracte per a Catalunya, es negocia, per molt que costi. No dic que sigui una via fàcil, però té la virtut de la claredat i de ser impecablement legal i democràtica alhora.
Però no. Ens han marejat i embolicat amb la consulta, que ja sabien que no anava enlloc. Han polaritzat la societat catalana fins que aquesta els ha superat. Han jugat amb paraules, sobreentesos i promeses. Han muntat tots els numerets i “teiatrus” possibles. I ara ofereixen a la ciutadania un procés participatiu d’estar per casa, pensat per a altres finalitats. Per exemple, anar muntant “el moviment Mas”, el “tots amb el president”. Tant si Rajoy autoritza la miniconsulta com si no, Mas es pensa que guanya punts i prepara el canvi de pell de CDC. Una nova jugadeta, que no serà l'última.
A Madrid i a Barcelona hi ha massa gent que juga amb Catalunya, que respecta molt poc els ciutadans, que pensa només en com guanyar eleccions o fer la guitza als altres partits. No ens mereixem una costellada electoral, dit sigui amb tot el respecte per a les persones entusiastes que la faran possible: també juguen amb ells.
El Pla B és això, una falta de respecte. Com ho és la tossuda i insensata estratègia de Rajoy. Però que no pateixin: si uns i altres s’hi esforcen una miqueta més, aviat la història els passarà pel damunt.
(15 octubre 2014)
