Obres el Google, tecleges “nazis Catalunya” i en 0,47 segons surten més de 675.000 resultats. Si escrius “Cataluña”, curiosament, el buscador en troba només 450.000. “Nazis catalanes” i “Nazis catalans” obté 250.000 i 272.00 resultats, respectivament. Fa goig de veure, vaja. Sota aquest epígraf podem llegir tota mena de comparacions odioses entre Catalunya i el nazisme. Amb alguna excepció, clar, perquè d’estúpids n’hi ha a tot arreu en proporcions similars: també hi ha catalans que es dediquen a acusar de nazis a qui no pensa com ells.
Es tracta de comentaris, frases, acudits, insults i pocasoltades que a vegades només afecten a l’independentisme, d’altres eixamplen el focus i es refereixen al catalanisme en general, i una part no menyspreable s’aplica a tot Catalunya sense més matisos.
No ens podem passar el dia querellant-nos i denunciant als descerebrats i malvats que comparen constantment Catalunya amb el nazisme. Però no està de més el que han fet unes quantes entitats aquesta setmana: portar el tema a la fiscalia, tan àgil i eficaç per a certes qüestions, tan indiferent per a d’altres... No cal esperar-ne gran cosa, evidentment.
No canviarà res: si surt de franc robar mig país, com t’ha de caure el pèl per un insult? Ni que sigui un dels més ofensius i injustos: dius “nazis” i et venen al cap un munt de coses horribles, inhumanes, esfereïdores.
No saben el que diuen? Sí que ho saben. Molts saben perfectament que Hitler tenia un col·lega a Espanya, un tal Franco, que va trobar molta inspiració en el que feien els nazis... Però prefereixen ignorar-ho. Clar, aquella Espanya no era una dictadura feixista ni un règim totalitari, ni molt menys: ens volen fer creure que era com a molt un règim autoritari...
Per això hi ha tanta gent, de dretes i d’esquerres, que pot fer servir tan frívolament la paraula “nazi”: perquè no volen veure que “nazi” descriu perfectament els vells dimonis familiars espanyols.
De manera que no ens hi posem nerviosos. Està bé això de la fiscalia, sens dubte, però a Espanya hi ha una llarga llista de barbaritats que acostumen a quedar impunes. Aquesta té tots els números. No vindrà d’una, a aquestes alçades del naufragi.
(17 octubre 2014)
El mur de la vergonya:
