Felipe & Alfonso

Hi ha velles glòries que no saben que el seu temps ha passat. Pretenen seguir donant-nos lliçons, que oblidem algunes de les seves “petites” incoherències i recordem només la part bona del seu balanç, que és innegable. 

Com el tàndem Felipe & Alfonso (abans Isidoro & Andrés). No en tenen prou amb una jubilació daurada ni amb recordar els vells temps del congrés de Suresnes... No, ells han de continuar salvant Espanya. D’un ex president del govern espanyol com González (o com Zapatero, entretingut al Consejo de Estado) no es pot esperar que no defensi Espanya: és coherent. Però sí que podem esperar que per defensar-la, no faci trampes grolleres... Tot i que la veritat és que Felipe ja en va fer moltes i molt grosses en els bons temps. 

No és decent que González  digui que a Catalunya s’està fent el mateix que a l’època de Franco, parlant de bons i mals catalans. Justament ell, ja posats a recordar, que un dia va tenir la gran ocurrència de navegar en el iot de Franco, l’Azor... i mai no va entendre que el critiquéssin. 

No és admisible que quan diu la paraula “nacionalisme” vulgui que la gent pensi en la II Guerra Mundial: és molt hàbil i no esmentarà Hitler, però al final del seu raonament apareix la creu gamada. Si el seu padrí Willy Brandt aixequés el cap...

No és decent tampoc que ignori que hi ha un nacionalisme espanyol, tan destructiu en alguns moments com qualsevol altre, inclòs el català. Doncs no, resulta que a Espanya no hi ha nacionalisme espanyol. Mira que n’arriba a ser, de curiós. 

I per si faltava alguna cosa, en Guerra, -el mateix geni que es vantava de “cepillar” l’Estatut- ens diu que els catalans estem sonats, idiotitzats, manipulats i enganyats per polítics borratxos de vanitat. No diré pas que no, en gran part hi estic d’acord. A Catalunya ens enganyen també des de Catalunya, sí, i el tàndem Felipe & Alfonso ho fan des de Madrid, com tants d’altres. Per mentides i trampes no quedem.

Però això no és tot: a sobre es creu amb autoritat moral per dir que els socialistes han de renunciar a ser nacionalistes si volen ser socialistes. Se sobreentén que es refereix als catalans, clar. Perquè els socialistes espanyols tenen molta sort: no poden ser nacionalistes de cap manera, ja que el nacionalisme espanyol -com tothom sap- no existeix. 

Orgullosos i vanitosos, encantats d'haver-se conegut, convençuts que encara la gent se'ls escolta com si fóssin déus, hauran quedat ben descansats amb aquest nou servei a la pàtria esquerdada i fotuda: han tancat files amb els autèntics patriotes i ens han tractat a la resta d'idiotes. Tanmateix, al carrer, a Catalunya i arreu d'Espanya, no s’hi veuen més ximples ni beneits, sinó cada vegada més persones que comencen a pensar pel seu compte i que no volen continuar essent zombies...

(18 octubre 2014)


1.- Anselmo Carretero (PSOE) i la "nación de naciones": la inspiració de Maragall i, ai!, de Zapatero...
2.- Felipe y el iot de Franco
3.- La bronca d'un ciutadà a Felipe

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes