Es una línia bona amb crisi o sense, però no està gens clar ni que depengui només del govern (hi ha algunes administracions que ja fa temps que s'hi han arremangat, amb major o menor entusiasme) ni que tingui efectes significatius en una situació tan fosca com l'actual. El major obstacle per a la creació d'empreses no és la paperassa, tot i que tampoc no és menyspreable, sobretot si ets un petit empresari. El crèdit, el consum, la demanda: aquests són els drames bíblics que patim i que no es resolen simplificant tràmits. Una cosa que, per cert, es podria fer entre totes les administracions, de tots els nivells, amb radicalitat i rigor: ja seria hora, no? Però sense oblidar que no tots els tràmits i llicències són simples capricis per tocar els nassos als emprenedors: n'hi ha que sí i n'hi ha que senzillament ens allunyen de la llei de la selva.
Menys normes, menys tràmits i major rigor seria una bona estratègia per a un país que no se'n surt (ni ho té en agenda) de canviar el seu model productiu: portem així, si fa o no fa, uns dos-cents anys. Els mateixos que ens allunyen dels països més avançats, no per força més desregulats, on han fet les coses d'una manera radicalment diferent: per això ara van millor o menys malament. Per aquí hi ha una pista interessant, amb bons resultats garantits, i no pel camí d'anar treient conillets del barret i mocadors de les mànigues: reduir tràmits ja és bo, ja, però ens hauríem de preguntar si hi ha gaire cua per fer tràmits. Potser aquest és l'autèntic problema, no?
