Però de veritat
que cal muntar tota aquesta mobilització per terra, mar i aire només perquè
estem en ple hivern i aquest hivern exerceix de veritat com a tal?
No dic pas
que els serveis públics no hagin d'estar preparats per a les emergències: i
tant. I resulta, per a qui vulgui adonar-se'n, que els serveis públics
funcionen. Els partidaris de les retallades massives i d'exterminar funcionaris
poden prendre'n nota. Ves per on, mira tu quin descobriment, sembla que
l'Estat és util per a moltes coses. No només per a estats de setge, clar: en el dia a dia hi ha un munt de coses que funcionen gràcies als serveis públics (i als impostos) i que fan millor la vida de les persones.
Però tornem a aquest hivern tan contundent... A més de l'onada de fred i de la resposta prudent no sé si calia
l'onada d'histèria col.lectiva, de consells d'autoprotecció i de
sensacionalisme al voltant d'un fenòmen que sí, que pot ser empipador i
perillós, però que no deixa de ser relativament normal.
Serà aire siberià, no
en dubto pas, però això no és Sibèria.
Per altra banda, aquesta reacció sobreexagerada (per si de cas, que hi ha molt gat escaldat per les navades, oi?) ens recorda també que convé preservar l'autonomia de
les persones... O ja no som capaços de reaccionar amb sentit comú quan neva,
glaça o plou? Ens han de dir que bevem aigua a l'estiu o que anem a buscar els
nens a l'escola si neva? De veritat que necessitem unes administracions,
autoritats, experts diversos i altres elements sobreprotectors que ens diguin cada dia el que hem de fer?
Val la pena
reflexionar-hi una mica, ben a propet de l'estufa o amb alguna beguda calenta a
les mans. Diria que ens estem acostumant massa a que ens diguin qué hem de
menjar, quan ens abriguem o ens destapem, si hem de fer exercici o no, si és
bona o dolenta tal o qual cosa, si ens convé allò o ens hem d'abstenir d'allò
altre...
Fa fred, sí. I és fotut, també. I pot ser perillós. No ho sabíem? No sabem què hem de fer o què no? No som responsables de nosaltres mateixos?
Potser una de les claus de la falta de resposta d'aquesta societat a la crisi
és justament aquesta, que estem acostumant-nos perillosament a que ens diguin massa sovint el que hem de fer... I el que hem de pensar.
