Què passa quan paguem el 10, el 20, el 30, el 40 o el 50% d'impostos?
Gran dilema de la socialdemocràcia perduda en el seu laberint o dels estats en
fallida tècnica.
Abans de respondre'ns, afegim-hi una variable: què preferim,
el 10% de 100 o el 50% de 10? No és qüestió fàcil ni té resposta única: depèn.
En aquest país, absolutament desnortat -mani la dreta o l'esquerra- estem agafant el camí de collar fins al
limit als que no tenen escapatòria.
Ja hi teníem pràctica: els de dalt i els de
baix no han pagat mai el que toca. El tema es planteja sempre en la franja
confusa de les classes mitjanes: justament les que són el motor de les
societats actuals, antigues o futures. Víctimes fàcils del sistema, solucions
immediates: diners que entren a la caixa avui mateix. Amb males cares i
amargor, però poques protestes serioses. Fins que les classes mitjanes es
rendeixen, esgotades, sense necessitat de fer revolucions, ni d'acampar a les
places ni de fer tancaments de caixes ni altres ximpleries suposadament
heroïques. La bóta de Sant Ferriol té un final. I aquest país està a punt de
trobar-lo.
S'ha de reconèixer que ens hi estem esforçant, i no insistiré prou a dir que això passa mani qui mani: Rajoy
o Zapatero, trist és dir-ho, cares d'una mateixa moneda. Però abans que nasqués
la llegenda de la bóta de Sant Ferriol hi van haver més coses, entre elles una
coneguda com a imperi romà. Anem cap al segle III, per no perdre'ns. Mirem com
anava això dels impostos, del dèficit, del deute, del forat. I què ha passat
sempre que s'ha traspassat el límit i no hi havia més estratègia que la
recaptació urgent, desesperada.
A l'altra banda de la frontera, sempre, sempre,
hi ha els bàrbars. I porten amb ells l'Edat Mijana.
