El model
"empresari/a amb una sabata i una espardenya" s'està generalitzant
per a la gent que comença, que se n'ha atipat de viure en la provisionalitat,
de cobrar en negre, de malvendre el seu capital personal. La majoria no són
empresaris (perdó, volia dir emprenedors, que és com més "cool") per
elecció: la vida els empeny, l'atur, la sequera, la depressió col.lectiva, la
necessitat... Però sovint no hi ha cap altra sortida que aquesta: llançar-se a
l'aventura.
Doncs bé: aquesta és la gent que aixecarà aquest país d'aquí a uns
anys, quan algú se n'adoni que hi ha en marxa un corrent nou, una força nova
que va començar a dibuixar-se a principis de la segona dècada del segle, enmig
de la crisi dels quinze anys... N'està ple de casos similars, d'històries de
fragil.litat i empenta combinades, de cooperació, de solidaritat, d'inversions
improductives i arriscades. Si les busques, les trobes a grapats. Es una mena
d'avantguarda del futur, molt més prometedora que la misèria que ens injecten
cada dia.
La sabata i l'espardenya de tota la vida acabarà essent una poderosa
estratègia de futur. Ara per ara, la única que hi ha a la vista.
