Farem la reforma laboral que s'ha de fer. I "punto pelota",
que els mercats i Frau Merkel ens estan mirant. Així en Rajoy tindrà la seva
vaga general: li fa mandra, segur, però un estadista no es forja entre coixins,
sinó en la duresa èpica de la batalla.
Serà el prodigi dels prodigis: faran una
reforma laboral i les empreses tindran unes ganes boges de contractar gent. No
en tinguem cap dubte.
Per fi el conseller Mena podrà reduir l'atur a la meitat:
màgia potàgia.
Igual que la reforma bancària ha tingut uns resultats
espectaculars.
I de la mateixa manera que la reducció del sector públic ens
està portant a una era de benestar i progrés sense precedents.
O les reformes
fiscals (eufemisme per a les pujades d'impostos): ens estan obrint les portes
del paradís.
Cada reforma que fan uns i altres, les coses van millor: si no ho
veiem és perquè no volem. Per això fan el que han de fer: pel nostre bé, encara
que no ens agradi. Costi el que costi, i mira que arribem a ser desagraïts! Com
faran el miracle? No en tenen ni idea, però ens demanen una fe cega: llàstima
que se'ls nota que no saben si funcionarà. Es més: tenen claríssim que no
funcionarà, perquè no fan el que creuen que han de fer, sinó el que els diuen
que han de fer. Aquesta és la diferència amb els autèntics herois: aquí estan,
senzillament, prenent-nos el pèl. I nosaltres tan resignats a vegades o tan
ingenus amb la bandera del "no a les retallades"...
La pel.lícula és
una altra. I no va d'herois sinó de mentides i toxines amb les que ens estan
enverinant. Ja ens n'adonarem. Tard, segurament.
