El que passa a Las Vegas...

...es queda a Las Vegas. Una de les millors promeses publicitàries de la història de la humanitat, una frase brillant, que no demana gaires explicacions... Doncs a veure ara si el que passa a Las Vegas es queda a Madrid o a Barcelona, que d'això va la desigual batalla "interautonòmica" per aconseguir una de les inversions si no del segle, segur que sí de les primeres dècades del segle XXI. La "lideresa" Aguirre s'ha quedat ben fotuda quan li ha sortit competència, evidenciada en el discret viatge del conseller Mas Colell per presentar l'oferta catalana al promotor americà Adelson Sheldon. Tot i que el realment sorprenent és que aquest multimilionari no tingui disset ofertes sobre la taula...

Hi ha en joc  -mai millor dit- un munt de milions de dòlars i calculen que uns dos-cents mil llocs de treball durant els deu anys de construcció del mega-complex. No estan els temps com per fer-li fàstics a un projecte d'aquestes dimensions. Clar que no: és ben legítim i fins i tot desesperadament urgent lluitar pels beneficis que tot plegat pot generar. No s'entendria el contrari. Tanmateix, tot i que ojalà ens caigui la grossa, tornem a ensopegar en la mateixa pedra: totxo i turisme, paletes i cambrers. Que sí, clar que sí que necessitem milers de llocs de treball com aquests (just els que no es crearan mai més d'una altra manera). O sigui que res a dir en aquest sentit. Fins i tot podem estalviar-nos fer brometes fàcils amb allò de "Bienvenido, mister Marshall"... 

Però estaria bé, i és també desesperadament urgent, tenir sobre la taula una estratègia de país i d'estat que sigui una autèntica i sòlida alternativa al vell model que ha fet inviable l'economia espanyola i  la catalana. Ara per ara, ni rastre, estem enfeinats amb altres coses. Vaja, que per anar a Las Vegas, cosa que no està malament, millor que ho fem amb els sous (i tot el que els acompanya) de la Volkswagen i no amb la nòmina de Construcciones Manolo o amb un contracte precari d'animador/a turístic/a... 

A no ser, clar, que fem com a Cuba i aquests centres siguin només per a estrangers rics.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes