Hi ha en joc -mai millor
dit- un munt de milions de dòlars i calculen que uns dos-cents mil llocs de
treball durant els deu anys de construcció del mega-complex. No estan els temps
com per fer-li fàstics a un projecte d'aquestes dimensions. Clar que no: és ben
legítim i fins i tot desesperadament urgent lluitar pels beneficis que tot
plegat pot generar. No s'entendria el contrari. Tanmateix, tot i que ojalà ens
caigui la grossa, tornem a ensopegar en la mateixa pedra: totxo i turisme,
paletes i cambrers. Que sí, clar que sí que necessitem milers de llocs de
treball com aquests (just els que no es crearan mai més d'una altra manera). O
sigui que res a dir en aquest sentit. Fins i tot podem estalviar-nos fer
brometes fàcils amb allò de "Bienvenido, mister Marshall"...
Però
estaria bé, i és també desesperadament urgent, tenir sobre la taula una
estratègia de país i d'estat que sigui una autèntica i sòlida alternativa al
vell model que ha fet inviable l'economia espanyola i la catalana. Ara per ara, ni rastre, estem
enfeinats amb altres coses. Vaja, que per anar a Las Vegas, cosa que no està
malament, millor que ho fem amb els sous (i tot el que els acompanya) de la
Volkswagen i no amb la nòmina de Construcciones Manolo o amb un contracte
precari d'animador/a turístic/a...
A no ser, clar, que fem com a Cuba i aquests
centres siguin només per a estrangers rics.
