No, no, no vull dir que tots fotem el camp a buscar-nos la
vida a Alemanya, sinó que crearem empreses, innovarem, fliparem amb les noves
tecnologies, exportarem, quadrarem els comptes, pagarem els deutes i encara
estaviarem uns calerons, com els nostres amics alemanys. Sí, Ang(u)ela, sí, ja
veuràs com en quatre dies treiem el fre i accelerem: serem la sorpresa i
l'enveja d'Europa.
Evidentment, amiga meva, evidentment, ja sé que no penses
que som tots uns ganduls i uns malgastadors. Ah, clar que sí, ja entenc que per
si de cas prefereixes tenir-nos ben agafats pels dallonses, no pateixis, ja hi
trobem gustet i sabem que és pel nostre bé, que només vols el millor per a
Europa. No sé pas què faríem sense tu... Però escolta, no podries afluixar una
mica, només una miqueta? Ah, que ni de conya? No t'enfadis, dona, només era un
humil suggeriment, estic convençut que amb les teves receptes anirem millor que
mai: un mix insuperable de disciplina i esperit emprenedor, de rigor i empenta,
de virtuts ancestrals com el treball, el sacrifici, l'estalvi, la resignació.
He dit resignació? No sé pas en què estaria pensant. Bé, sí que ho sé: en com
els explico jo tot això als de casa...
Però no pateixis, que de vendre motos en
sabem més que ningú. Fins i tot, si un dia et fa falta, que te'n farà, et podem
assessorar: en alguna cosa havíem de ser líders mundials, a més d'AVEs inútils,
aeroports estúpids i coses per l'estil. Doncs res, Ang(u)ela, un plaer, ja
saps, aviat et sentiràs a Espanya com a casa teva. Literalment.
ela. Evidentment, el millor que podem fer és copiar els alemanys. No, no vull dir copiar els Audi o els VW, que ja...){kind=link}