Dieta energètica 3.0


L'organització Greenpeace, que ha fet molt per millorar el món i fer-nos pensar les coses dues vegades, acaba de treure un d'aquells estudis -Energia 3.0- que prometen el paradís i que generen magnífics titulars. Estudis, amb propostes viables i d'altres que ja no anirem veient, a més d'algun bonic brindis al sol, que després s'obliden i mai no es posen en pràctica: com a molt, ajuden a que la societat vagi pensant, un camí lent però eficaç per canviar les coses. 


Ara acaben de prometre'ns una mena de mètode Dukan per posar-nos a règim de consum d'energia i estalviar, al nostre país, ni més ni menys que dos-cents mil milions d'euros en uns quaranta anys. Un 55% d'estalvi. Com arriben a la xifra màgica i què (i quant) costaria arribar-hi no és que sigui un misteri, però sí un acte de fe. Tanmateix, ja va bé tenir plans globals, consistents, i no bombetes de baix consum enviades per correu. 

Per aquí es comença, perquè la dependència de l'energia i del petroli són una de les causes de la nostra ruïna i al mateix temps una extraordinària màquina de creació de riquesa i de feina: això s'oblida sempre des de l'ecologisme, és el punt feble típic. Clar que es poden fer les cases i les ciutats perquè consumeixin menys energia, clar que es podran fer algun dia (encara molt llunyà) cotxes (competitius) que no depenguin del petroli. Però clar també que no s'inventarà res millor que el cotxe (no per força amb motor d'explosió, clar) per moure'ns: en tot cas, ens cobraran més cara l'electricitat, per compensar, però el cotxe té un gran futur per davant. Per sort, tant pel que fa a la mobilitat com a la riquesa i feina directa i indirecta que genera. 

Tanmateix, l'estudi 3.0 apunta en la direcció del temps que vivim: estalvi, racionalitat, austeritat, filar prim amb els costos. En un país tan ple de forats i cràters econòmics, s'ha d'estar molt cec per no escoltar atentament propostes coherents amb l'esperit de l'època. Que és allò de fer igual (ja no més, almenys durant una llarga temporada) amb menys. I que no és el mateix que podar l'arbre amb els peus i matar-lo.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes