Perillosos
esquerranosos. Sospitosos habituals. Heterodoxes, inconformistes i
rarets… Sí, però, fan més olor de futur que de passat. És el
cas de Jeremy Corbyn, a Gran Bretanya, o de Bernie Sanders, als USA.
Polítics d'esquerres, més o menys amb l'etiqueta de socialistes,
que no es resignen al desballestament definitiu de la
socialdemocràcia en mans de “coses” com el “susanisme” o el
“felipisme” o de personatges que no han estat res més que
enterradors: Hollande o Manuel Valls. O de polítics grisos com
l'alemany Schultz, que aspira com a molt a una cadira al proper
govern de Frau Merkel i a fer "grans coalicions" fins al final dels
temps o fins que Alemanya acabi d'arruïnar Europa sencera.
Una d'aquestes
promeses és Benoît Hamon, el bretó que ha guanyat les primàries
socialistes a França enmig d'una gran indiferència: es veu a venir
una patacada històrica, guanyada a pols. Tanmateix, aquest francès
fa olor de nou, tot i que de nou no en té res i d'antisistema encara
menys.
Aquí, si miréssim
més cap a França i Europa que cap a Madrid, Bilbao o Sevilla, en
podríem prendre nota. Però això de mirar cap a París ja no es
porta, què hi farem, més aviat estem obsessionats en mirar-nos el
melic i donar voltes a la roda, com els hàmsters...
Hamon té molts
números per estavellar-se a les eleccions, però almenys està
buscant el futur. Fins i tot ha tingut la gosadia de parlar de somnis
i de dir que no té certeses absolutes, sinó només intuicions,
propostes…
Ha estat la sorpresa de la temporada. Aire fresc, mentre
esperem l'arribada o no de l'onada de Marine Le Pen. Hamon ha captat
per on van les coses: la lluita contra la precarietat dels joves i
l'empobriment generalitzat, la necessitat de repensar el treball, de
replantejar la política, de girar a l'esquerra sense sectarismes, de
plantar cara a l'absoluta i indiscutible victòria neoliberal… I
d'obrir-se a la diversitat de l'esquerra, cosa que l'esquerra no
aprèn mai i així va.
Aquest “hamonisme”
segurament no guanyarà eleccions però igual, qui sap, guanyarà una
mica de futur. Caldrà seguir-lo… Mentrestant, a Catalunya i Espanya, les esquerres, llevat de quatre excepcions, continuen amb el seu "dia de la marmota"...
