No tot el que fa
Trump és una barbaritat. Prometia emocions fortes i està donant als
americans i al món exactament el que va prometre. És un tio amb dos
dallonses, cregut i sobrat, forrat de pasta, amb idees molt simples i
un gust hortera… però, deixant de banda momentàniament el seu
programa polític, ens equivocaríem molt si no valoréssim la seva
gran virtut: està fent el que va dir que faria, està complint amb
la gent que el va votar. Des d'Europa tendim a veure'ls com una colla
d'idiotes que no saben el que els convé, a oblidar que va guanyar
les eleccions i a dir rucades com la de Manuela Carmena, que el
compara alegrement amb Hitler i es queda tan tranquil·la.
Aquesta perspectiva
sectària, simplona i comodona impedeix veure altres coses.
De moment, amb més
gesticulació que contingut real, en pocs dies Trump ha aconseguit
escandalitzar i espantar, no gaire cosa més. Però no perd ni un
minut: cada dia fabrica uns quants titulars del seu programa polític,
com una màquina. Necessita encara una mica de temps per posar en
marxa la seva agenda. I ho farà, mentre el seu país i el món estan
en estat de “shock”.
Sí, sí, estem tots
(bé, tots no, oi?) molt esverats amb les animalades que ens promet
el president Trump. Que si és malvat, que si és impresentable, que
si racista… i totes aquestes coses, d'acord. Però ell va a la seva
i el soroll no l'espanta. Té idees pròpies, poques, però pròpies.
I aprofitarà a fons els primers mesos, abans que no hi hagi
reaccions organitzades que es plantegin seriosament parar-li els
peus.
I on està la
“no-barbaritat” en tot això? Molt simple i complex alhora: Trump
ens està redescobrint la política. Es poden fer coses. Es poden
canviar coses. El que cal és valor, tot i que en el seu cas es
tracta més de temeritat. Però sap perfectament quin poder té un
president que ha guanyat unes eleccions encara que no sigui per
golejada, encara que el sistema tingui contrapesos i li puguin posar
moltes traves.
Com funciona la
cosa? El primer truc és no treure el peu de l'accelerador. El segon
és no tenir res a perdre. El tercer, crear-te una imatge de líder
poderós.
Així és com es
posen en marxa les revolucions, les bones i les dolentes, i el mandat
de Trump té tot l'aspecte d'una revolució d'aquelles que canvien el
món, no forçosament per millorar-lo.
Sap on va. No té de
tonto ni un pèl del seu pentinat estrambòtic.
Té idees, té una
agenda política, té valor i està disposat a passar a la història
per la porta gran, peti qui peti. Això no el fa invencible, però sí
temible.
Mentrestant, les
esquerres de mig món el posen de tots colors, l'insulten, anuncien
l'apocal·lipsi i… no fan res, com de costum, perquè fa dècades
que no saben on van: per acomodació, per resignació, per excessos
ideològics…
Amb Trump pot passar
el mateix que amb la revolució neoliberal: ha guanyat claríssimament
la partida, a base d'idees clares, empenta i una bona dosi de joc
brut.
Trump, vist des
d'aquest punt de vista, pot acabar essent una benedicció: el seu
mandat estarà ple de lliçons per a les esquerres, a condició de
voler-les aprendre, cosa que està per veure. És més fàcil
insultar-lo i protestar que treure conclusions intel·ligents.
Si ell pot, Obama
també podia, per suposat, però va preferir passar vuit anys tocant
la lira a dalt dels núvols.
Trump no és tan
“cool” però va per feina. És un tauró perillosíssim, sí,
entre altres raons perquè no està gens clar que s'acabi estimbant.
En qualsevol cas,
qui vulgui canviar el món ja té un mestre, per nefast que sigui.
Deixant de banda les formes, el fons i el circ, Trump és política
en estat pur. I ens està oferint una gran lliçó, per a qui vulgui
veure-la.
Menystenir-lo, com a
Reagan, serà un gran error.
