Sí, sens dubte, a
Madrid hi ha gent amb molta mala llet i moltes ganes de dinamitar tot
això que no és un “procés” sinó una mena de mutació regida
per l'atzar i la improvisació. Sí, hi ha mans negres, clar que sí.
Sí, l'Estat té unes clavegueres immenses, plenes de perillosos
rèptils que s'alimenten de detritus i residus tòxics de tota mena.
Sí, tenen una estratègia, i menys enfotre-se'n i més respectar-la,
perquè és poderosa. Sí, utilitzen la guàrdia civil, la justícia,
la fiscalia i el que calgui, i utilitzaran tots els recursos, tots,
per impedir que puguem votar en un referèndum homologable quina mena
de futur volem.
Però tenim un
problema. Un problema molt “nostre”, que no és culpa del malvat
“madrilenyocentrisme”. El del 3% clàssic i segurament molts
altres “trespercents” o “noséquantspercents” que han
embrutat el país i que ara són un llast formidable.
Una llàstima, sí,
però la política catalana té exactament els mateixos vicis que
l'espanyola, perquè és de matriu espanyola. Per a segons quines
coses, som espanyolíssims. Què hi farem.
Podem deixar de ser
espanyolíssims? Sens dubte. Però això demana una voluntat de ferro
i acceptar que surti a la llum pública un autèntic femer autonòmic,
una còpia a escala del femer estatal. I per tant, deixar un
reguitzell interminable de víctimes, començant pels Pujols, i fer
una destrossa formidable.
Clar que no anem
enlloc arrossegant els pitjors vicis que han anat corcant la
democràcia espanyola i catalana, les dues. Però també està clar
que el paradís no existeix i que les ànsies excessives de puresa
acaben portant a construir fogueres on es crema de tot, sense manies.
Tanmateix, o ens
desenganxem del passat o no anirem enlloc, cosa cada dia més
probable.
L'espectacle d'haver
d'aguantar que els que s'han embrutat amb la Gürtel i tots els
femers corruptes imaginables es dediquin a acusar als del 3% és
infumable.
Aguantar lliçons
d'ètica de segons quins individus i indivídues, enfangats fins a
les celles, no té sentit.
No hi ha país nou
que aguanti arrossegar tantes tones de residus radioactius.
Igual que un
vuitanta per cent estem a favor de decidir a les urnes, una majoria
similar estaria a favor de fer neteja… i, almenys,
d'independitzar-nos d'aquest immens abocador. I després veiem quina
idea de nou país comparteix una gran majoria, idea de la qual se'n
parla molt poc, per cert.