Tots al jutjat: la descomposició de la política espanyola

Aquest país (o “aquell”, segons com es miri) s'ha convertit en una mena de malson judicial. Tot acaba d'una o altra manera als jutjats, en el que és un indici de descomposició política molt rellevant. Simplement significa el que significa: el sistema polític espanyol fa aigües per tot arreu. Repassem? Algunes notícies d'ahir…

1) L'entrada del Bigotes, Correa i Crespo a la presó, per la Gürtel que Rajoy, Aguirre i companyia -grans lluitadors contra la corrupció- mai no es van ni imaginar.

2) Per compensar, el Tribunal Constitucional continua essent previsible i fiable: suspèn el “full de ruta” i denuncia Carme Forcadell a la fiscalia.

3) La fiscal en cap de Barcelona portarà a la fiscalia, és a dir, a ella mateixa, els insults d'un idiota a la sortida del judici del 9N.

4) L'Audiència Nacional porta el Banc d'Espanya de l'època Zapatero als jutjats per l'afer Bankia, a l'espera, se suposa, de portar-hi el de l'època Rajoy, que també s'ha cobert de glòria i ha posat el seu granet de sorra per arruinar el país.

5) Un jutjat d'Almeria estudia si hi ha alguna responsabilitat penal en l'operació “echemos a Pedro Sánchez y montemos una gestora”.

6) Endesa i Gas Natural es consideren discriminades i perjudicades, pobrissones, i porten l'ajuntament de Barcelona als tribunals perquè les obliga, oh, quina crueltat, a acceptar les mesures contra la pobresa energètica.

7) Mentrestant, la famosa “Operación Cataluña” entra en fase prejudicial, i si no, al temps, amb les revelacions periodístiques sobre els seus primers promotors (i espera't): Sánchez-Camacho i el cap de gabinet de Rajoy.

La llista, a la que hauríem d'afegir els clàssics (Pujol, Bárcenas, Borbón, Millet...) és infinita, infinita.

El país sencer està en un embús a les comissaries, a les fiscalies, als jutjats, a les presons, a la justícia europea…

Tot va a parar a la justícia, en un embolic formidable en el qual el primer que es perd pel camí és, justament, la justícia. No sé, diguin-me exagerat, però jo diria que tenim un problema. Això és un curtcircuit amb totes de la llei, o més aviat sense la llei, tan sagrada en aquest país. És tot un sistema el que va petant, dia a dia. La crònica política ha esdevingut crònica judicial. Era d'esperar en un país en el qual fa temps que la política ha deixat de funcionar i “l'imperi de la llei” o “l'equilibri de poders” són un conte per a ingenus.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes