Aquest país (o
“aquell”, segons com es miri) s'ha convertit en una mena de
malson judicial. Tot acaba d'una o altra manera als jutjats, en el
que és un indici de descomposició política molt rellevant.
Simplement significa el que significa: el sistema polític espanyol
fa aigües per tot arreu. Repassem? Algunes notícies d'ahir…
1) L'entrada del
Bigotes, Correa i Crespo a la presó, per la Gürtel que Rajoy,
Aguirre i companyia -grans lluitadors contra la corrupció- mai no es
van ni imaginar.
2) Per compensar, el
Tribunal Constitucional continua essent previsible i fiable: suspèn
el “full de ruta” i denuncia Carme Forcadell a la fiscalia.
3) La fiscal en cap
de Barcelona portarà a la fiscalia, és a dir, a ella mateixa, els
insults d'un idiota a la sortida del judici del 9N.
4) L'Audiència
Nacional porta el Banc d'Espanya de l'època Zapatero als jutjats per
l'afer Bankia, a l'espera, se suposa, de portar-hi el de l'època
Rajoy, que també s'ha cobert de glòria i ha posat el seu granet de
sorra per arruinar el país.
5) Un jutjat
d'Almeria estudia si hi ha alguna responsabilitat penal en l'operació
“echemos a Pedro Sánchez y montemos una gestora”.
6) Endesa i Gas
Natural es consideren discriminades i perjudicades, pobrissones, i
porten l'ajuntament de Barcelona als tribunals perquè les obliga,
oh, quina crueltat, a acceptar les mesures contra la pobresa
energètica.
7) Mentrestant, la
famosa “Operación Cataluña” entra en fase prejudicial, i si no,
al temps, amb les revelacions periodístiques sobre els seus primers
promotors (i espera't): Sánchez-Camacho i el cap de gabinet de
Rajoy.
La llista, a la que
hauríem d'afegir els clàssics (Pujol, Bárcenas, Borbón,
Millet...) és infinita, infinita.
El país sencer està en un embús a les comissaries, a les fiscalies, als jutjats, a les presons, a la justícia europea…
El país sencer està en un embús a les comissaries, a les fiscalies, als jutjats, a les presons, a la justícia europea…
Tot va a parar a la
justícia, en un embolic formidable en el qual el primer que es perd
pel camí és, justament, la justícia. No sé, diguin-me exagerat,
però jo diria que tenim un problema. Això és un curtcircuit amb
totes de la llei, o més aviat sense la llei, tan sagrada en aquest
país. És tot un sistema el que va petant, dia a dia. La crònica
política ha esdevingut crònica judicial. Era d'esperar en un país
en el qual fa temps que la política ha deixat de funcionar i
“l'imperi de la llei” o “l'equilibri de poders” són un conte
per a ingenus.