Catalunya no té Estat, ni propi ni espanyol

"Playa de España", de Jorge Arranz

Molta gesticulació, molts fiscals i jutges, molt jugar amb l'article 155 de la Constitució i molt treure pit, però al capdavall, res. L'Estat d'Espanya fa temps que ha dimitit de ser l'Estat de Catalunya i actua com un "DesEstat", en deconstrucció.

L'enèssima protesta pel fantasiós “corredor mediterrani”, feta ahir a Tarragona, és una prova més de l'evidència: Catalunya no té Estat, ni propi ni espanyol ni res.

Té una gent de dretes (i altres que es diuen d'esquerres) que mana des de Madrid pensant-se que ells són Espanya, això sí, i que l'Estat és seu. Però fa temps que han decidit ser una cosa que podríem definir com “DesEstat”, que ha dimitit de les seves responsabilitats i que passa olímpicament de Catalunya.

Sí, posen pasta per salvar la Generalitat de la fallida, però més que res perquè la fallida de la Generalitat (ja ho van insinuar els corsaris financers de Moody's) seria la fallida d'Espanya. Sí, tenen un gran interès a controlar la recaptació d'impostos, per suposat, però ja no pensant en Catalunya, sinó en totes les altres coses que han de pagar a altres indrets que els interessen molt més. La darrera irresponsabilitat d'aquest Estat tan frívol i tan xul·lo és pagar amb fons del corredor mediterrani unes infraestructures ferroviàries a Madrid. Amb dos dallonses, tu, sense manies: Madrid és claríssimament mediterrània. Si goses discutir-ho, t'envien a la fiscalia.

És una de tantes proves de què en la seva ment, potser fins i tot sense reconèixer-ho, estan desconectant: el seu Mediterrani és a València (tot i que ara els valencians s'han escapat una mica del seu control), el seu corredor mediterrani passa per l'Aragó, els seus trens i les seves carreteres estan a Madrid, la seva llengua és la seva i només la seva… Catalunya només existeix com a forúncul emprenyador, com a desafiament a l'autoritat, a la idea absoluta i indiscutible d'una Espanya monolítica.

Enviaran els policies, espies i jutges que calgui, per suposat. En això no estalviaran ni un euro. Però no faran res més, res. Per això ja podem protestar pels trens, les carreteres, els aeroports, els ports, els hospitals i el que vulguem… No ens faran ni cas. Catalunya no els interessa estratègicament. Perquè ja pensen que un dia poden perdre-la, si no és que sospiten que ja l'han perdut. Perquè ja han dimitit, ja són un “DesEstat” que lentament es resigna a ser un “ExEstat”..  

Share this: