El gol clamorós del CETA i del capitalisme depredador

CETA? No, no és un futbolista. És una “cosa” que la casta de la Unió Europea i els grans poders econòmics que dominen Canadà, emparentats estretament amb els EUA, s'han inventat per fomentar allò que anomenen “lliure comerç”. Un eufemisme tan bonic, tant… Però, clar, el nom no sempre fa la cosa…

El CETA és com un aperitiu, una drecera, del TTIP. Més sigles, ho sento: el tractat comercial secret entre la UE i els EUA que es carregarà definitivament el que queda de l'Europa del benestar i crea les condicions perquè les grans corporacions puguin fer a Europa el que els surti dels powerpoints. La idea de fons és americanitzar Europa i liberalitzar dràsticament, per allò de la competivivitat, i treure obstacles: lleis, drets, benestar social, treball estable… Coses que fan tanta, tanta nosa...

I com és que el Parlament Europeu ha aprovat aquesta meravella? Amb el suport de tota la dreta, dels diputats europeus del tripartit espanyol (PP, PSOE i Ciudadanos), dels socialistes alemanys… però amb el vot en contra dels socialistes de França, Bèlgica, Gran Bretanya i Àustria. I també en contra han votat els lepenistes francesos, no precisament per conviccions progressistes.

Pel que fa als catalans, han votat a favor PdeCAT, PSC, PPC i Ciudadanos. En contra, només ERC i ICV. De manera que tothom ha quedat ben retratat, alguns amb l'esperança que els d'aquí no ens assabentem massa del que passa a Brussel·les...

Les bondats del lliure comerç són tantes, tantes, però tantes, que donaria per escriure milers de pàgines. Això sí, no en podríem dedicar ni una de sola, ni una sola línia, als avantatges per als treballadors, als beneficis socials que reporta, a la millora de la justícia, del benestar… Res, ni una sola línia.

Rotllo “patatero”, tot el que vulguin, per intentar entabanar-nos i justificar una nova traició a la idea i al model d'Europa, una nova rendició vergonyant als interessos i exigències del capitalisme depredador internacional.

Ens han colat un gol i a sobre no els ho agraïm ni els aplaudim amb entusiasme. Segur que els diputats favorables al CETA no ho entenen, justament ells, que tant s'esforcen per estar al servei dels europeus...


Però és a l'inrevés. La majoria del Parlament Europeu ha obert una nova porta al virus que està devorant Europa i el món, s'ha sotmès als que realment manen a Europa, als interessos i egoïsmes que protegeix Merkel... Vinga, ànim, ja els falta poc per carregar-se Europa del tot...  

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes