Parlem i pensem molt
sobre Catalunya, sobre les lleis que impedeixen preguntar per la
independència o demanar l'hora als vianants, sobre les astúcies per
burlar l'Estat, sobre les “Operacions Clavegueres” o els
corredors mediterranis… No és en absolut una pèrdua de temps,
d'acord, però ha provocat que la política i el govern catalans
s'hagin oblidat de què tenen un dia a dia per gestionar: el país va
a base de pilot automàtic...
Però, ja posats, i
si perdem una mica més de temps i pensem una mica en Espanya? Això
ens diuen que fem, no? Doncs vinga, fem-ho.
Quin és el projecte
d'Espanya per a Catalunya i per a Espanya?
Au, ràpid, en tres
segons i en una o dues frases… O en un parell de minuts…
Quin és? Costa de
dir, oi?
No, no és que
costi, és que és impossible, perquè no existeix. El que hi ha es
basa en allò de “más de lo mismo”. Anar tirant. Guau, que
estimulant, eh?
Als anys vuitantes i
norantes, sí hi havia projecte: modernitat i benestar. I abans
també: sortir d'una punyetera vegada del franquisme, deixar de ser
África i reinsertar-nos a Europa. I ara? Res. El buit més absolut,
a dreta i esquerra, a la vella i a la suposadament nova política.
Anar posant pedaços i anar fent, aquesta és la idea, mentre el país
entra en decadència, que és al que tendeix des de fa segles.
Fer un país amb
projecte, amb una idea d'ell mateix, és extraordinàriament difícil,
perquè un país és moltíssimes coses, i contradictòries, a la
vegada. Però de tant en tant hi ha qui ho aconsegueix. No és el cas
de Catalunya en aquests moments, siguem honestos: la independència
no és un projecte de futur, però és molt més que el no-res, sens
dubte.
Per tant, tornem-hi,
això d'Espanya cap a on va? Aquest meravellós futur comú que ens
hauria de seduir i excitar, quin és?
Quatre tòpics
barats, gastats, tronats? Aquesta és la idea?
Sort de l'immens
conformisme en què ha estat educada la població espanyola i de
l'anestèsia que ens injecten continuament, perquè si no aquí
estaria tothom fent les maletes o la revolució…
