Es pot fer una estafa gegant amb permís del govern i de la
gran majoria de la classe política? Sí, es pot. I perfectament legal. És el que
ens fan amb la benzina, per exemple, des de fa segles, i no passa res: puja
perquè puja, com si fos un fenòmen extraterrestre i incomprensible, i no baixa
perquè no baixa. Per la mateixa raó: es tracta de fenòmens inexplicables
racionalment, que només podem entendre si partim de la conxorxa entre poders
polítics i poders econòmics en contra dels clients i dels ciutadans.
Però
l'electricitat supera amb nota l'estafa de la benzina. Gràcies, fonamentalment, a al complicitat del poder
polític, que no és només el govern espanyol i català. El rebut mitjà al mes de
novembre ha pujat un 2,3%. És la setena pujada mensual consecutiva, justificada
en unes vagues explicacions sobre els mercats elèctrics: també ens podien
explicar una història de pirates i serviria igual, perquè aquests mercats
senzillament no existeixen, són una ficció. De manera que aquest any ja anem
cap a un increment del 20%, ni més ni menys, de la factura. I ens ho venen,
hàbilment, dient que hi ha una certa rebaixa sobre l'any passat… Doncs res,
agafem un rebut de fa deu anys, un de fa cinc, un de fa dos i comparem-los.
Han
apujat l'electricitat tot el que han volgut amb la complicitat dels governs i
de gran part de les oposicions, hem de suposar que a l'espera de favors, portes
giratòries i altres meravelles. Paguem molt més del doble que abans, sense cap
mena de justificació objectiva: ni guerres, ni sequeres, ni tempestes solars.
Res. Pura especulació, pura avarícia i pura pirateria amb permís de la
política, enmig d'una gran indiferència generalitzada.
Guanyen milers de
milions més que abans, tallen l'electricitat a qui els surt dels nassos, es
passen les lleis per on tots sabem i encara ens donen consells per estalviar
energia i ser més sostenibles. Tenen la cara més dura que un comptador
intel·ligent i que el BOE, el DOGC i els partits que els protegeixen i els
donen carta blanca per robar a tort i a dret. I no passa res. La Gürtel, els
EREs andalusos o els Pujols, al costat d'això, són una broma. I no passa res.
Però tampoc no ens equivoquem: la culpa, en el fons, és nostra, dels ciutadans.
Per permetre dòcilment, estúpidament, que no passi res.