Autopistes privades al quadrat

Qui tingui dos o tres mil milions d'euros per posar a la fresca una temporada, el millor que pot fer és invertir-los en una autopista. Això, per començar. I per continuar, t'has de buscar un “soci tonto”, que inverteixi també diners, directament o indirecta, que et deixi cobrar als usuaris, que de tant en tant et renovi la concessió, que s'inventi “peatges a l'ombra” o animalades com el “finançament a l'alemanya”. I sobretot, que si un dia et van les coses malament, és a dir, que no en treus els beneficis esperats, tot i que tampoc no hi has perdut ni cinc, a sobre et rescati.

Quin millor soci per a això que l'Estat o la Generalitat? Cap. No hi ha socis millors. Fan autopistes públiques amb diners aparentment privats, que resulta que en realitat són públics, però diferits. Per suposat, diferits de tal manera que costen el doble o el triple, però això no importa, la gent no sap fer números i tot cola que dóna gust veure-ho. I si al final et rescaten l'autopista, o et paguen indemnitzacions a sobre, a l'estil Florentino, el negoci ja és senzillament galàctic.

Ho acabem de veure: nou autopistes madrilenyes rescatades de pet, cosa que ja sabíem fa anys, però que ens han anat venut lentament, com si no tingués cap altre remei. I al final, ha passat el que havia de passar: les rescaten amb diners públics, ens enganyen dient-nos que encara faran negoci, com amb els pisos de la Sareb o els rescats del Frob, i d'aquí a tres o quatre anys ja haurem perdut el fil i ja no sabrem ni el que paguem.

De manera que tenim autopistes públiques al quadrat, o a l'enèssima potència: les paguem en part d'entrada, després les paguem amb peatges, al final hi afegim impostos camuflats “a l'ombra” i un bon dia les acabem rescatant o pagant indemnitzacions. I l'endemà, quan ja s'hagin pagat tots els deutes i totes les trampes, les tornarem a privatitzar perquè algú ens explicarà que és més eficient o qualsevol altra bajanada per l'estil. I, sens dubte, per als accionistes i propietaris del negoci, s'ha de reconèixer que el sistema és absolutament eficient, eficaça, rendible, resilient i meravellós. Economia de mercat, en diuen, i no se'ls escapa el riure, no...

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes