Una de les millors
maneres de fer la pilota a un home poderós és ensabonar la seva
dona… Això val per als reis, per als multimilionaris, per als
nobles, per als polítics que temporalment ocupen un càrrec. Val per
als homes, clar, i no a l'inrevés: els marits de les presidentes o
de les reines o de les alcaldesses importen molt poc. Són homes en
una posició inferior, de manera que no importen. El que ens
interessa és sobretot “la senyora de”, la que dorm amb el rei o
amb el jefe o el president. La mare dels seus fils. La dona que es
fica al llit amb ell, la que té les claus de la seva casa i
possiblement del seu cor. Aquestes dones, sempre en una categoria
social inferior a la dels marits, aporten color i humanitat al
personatge. Pura decoració, vaja.
Això és el que han fet a TV3 amb la dona de Puigdemont:
justament el que TVE no ha pogut fer amb la dona de Rajoy, no per
falta de ganes dels pilotes. Ens han servit un programa televisiu
indigne de la periodista Marcela Topor, que no necessita per a res
ser la dona de Puigdemont, més enllà dels seus afectes o la seva
voluntat, que només són cosa seva.
Tanmateix, al marge del patètic numeret televisiu, estaria bé fer-nos la pregunta. Tenim primera dama? Existeixen les "primeres dames"? No. Igual
que tampoc no existeix cap “primer senyor”. Ni tan sols la reina no
és res, més enllà de l'esposa (temporal, a vegades) del rei. I pel
que fa al marit de la reina o la presidenta, exactament el mateix:
són el que vulguin a l'àmbit privat, però no pinten res a l'àmbit
pùblic.
Però ens continuen intoxicant amb el masclisme
infecte de les “primeres dames”, dels vestidets, de les coses de
casa, de les recepcions oficials, de la suposada intimitat dels grans
homes. Masclisme en estat pur, sota formes aparentement amables, que en realitat són totalment verinoses. Més enllà de la tafaneria inevitable, no ens
hauria d'interessar amb qui dorm, menja o passa la tarda amb Puigdemont.
Caiem unai altra vegada en el mateix parany de sempre: masclisme pur per a
les dones i massatge indecent i igualment masclista per als homes, per als grans mascles alfa. Prou ja de “primeres dames” (o senyors) i centrem-nos més en les
“primeres persones”, sense tantes tonteries que no aporten res i
no fan més que, en el fons, insultar la dignitat de les dones.