(29.11.2016) A Espanya hi ha
govern de la dreta per a posem que... quatre o vuit anys, com a
mínim. O per a més, qui sap. O per a tota l'eternitat.
A França, la dreta és a punt de
conquerir el poder, en gran part gràcies als abundosos mèrits del
tàndem Hollande-Valls i de la febrada del lepenisme.
A Alemanya,
Merkel diu que vol repetir, i té tots els números per
aconseguir-ho.
A Itàlia, a l’espera de l’imprevisible referèndum
de diumenge, tampoc no s’espera cap govern mínimament
progressista.
Ens queden Grècia i Portugal. La primera, amb en
Tsipras de genolls, després de tantes falses lliçons de radicalisme
i dignitat, no és una referència per a res.
Però Portugal... És
una altra cosa.
Allà van saber fer el que a Espanya va ser
impossible per l’egoïsme, la supèrbia, la fossilització i la
formidable buidor ideològica de les esquerres, les velles i les
noves. Un pacte a la portuguesa, una “geringonça”, que en diuen
allà. Però que funciona. Ha donat uns resultats més que raonables
per als ciutadans i per a la castigada economia portuguesa. El país
no s’ha enfonsat, compleix més o menys els seus compromisos i
objectius de dèficit, fa poc soroll, i a sobre està frenant
l’austericidi. I, per si faltava alguna cosa, els talibans
tramposos de Brusel·les i Berlin tenen pocs arguments per criticar
el que estan fent, perquè se'n van sortint.
I nosaltres amb Rajoy.
Quina enveja.
Clar, a la resta de la península Portugal no ens
importa gens ni mica, perquè anem de sobrats i preferim
entretenir-nos amb el dictador Fidel Castro i altres nostàlgies suposadament esquerranoses.
Mentrestant, les esquerres portugueses van
fent coses, a la seva, demostrant que hi ha altres polítiques
possibles i que no són cap hecatombe que ens porti a la fi del món.
Han revertit moltes polítiques neoliberals i han demostrat que les
coses es poden fer d’una altra manera, amb un govern seriós en
minoria. Ja porten un any, sense radicalismes, amb molt pragmatisme i
amb resultats.
I aquí? Aquí el soroll continua, l’esquerra
vagareja perduda per les galàxies i Rajoy governa amb força
comoditat i continua aplicant el full de ruta de l’austericidi.
Anys perduts, els passats i els propers, que ja no es podrà dir que
són culpa de Rajoy, sinó de tots els que el van posar, per activa o
passiva, mentre s'entretenien amb les seves cosetes i les seves misèries. I així ens va.
 A Espanya hi ha govern de la dreta per a posem que... quatre o vuit anys, com a mínim. O per a més, qui sap. O per a tota l&...){kind=link}