(25.11.2016) La dada és brutal. Una de cada tres dones europees ha patit
en la seva vida alguna forma de violència masclista: agressions físiques o
sexuals. Aquesta és la dimensió del drama, davant del qual encara gran part de
la nostra societat es queda absolutament indiferent. I encara es poden afegir
algunes dades més, igualment esfereïdores. Una de cada vint dones ha estat
violada o agredida sexualment. Una de cada tres ha patit maltractaments
psicològics per part de la seva parella. Una de cada dues ha patit assetjament
sexual. I es considera que només una o dues de cada deu presenten denúncia: si
ho féssin totes, bloquejarien la policia i la justícia. Aquesta és la crua
realitat.
I encara podríem afegir unes quantes xifres més bèsties, més
escandaloses, al voltant d’aquesta vergonya: les ablacions i altres
mutilacions, les nenes casades per força, la prostitució (que, no ens enganyem,
quasi mai no és lliure) i tantes altres formes d’explotació de les dones...
Tot
plegat és d’una brutalitat extraordinària i té un poder indiscutible: revela
quin és l’autèntic lloc de la dona a la nostra societat i al món.
I encara té
un altre poder, més esgarrifós: el de descobrir com veuen realment les dones
una gran majoria d’homes i el d’entendre en quina barbaritat s’ha convertit la
masculinitat al llarg de la història.
Amb un Dia Internacional com el d’avui no
resoldrem res, tot i que ajuda almenys a posar la tragèdia davant dels ulls de
qui la vulgui veure. D’aquí en surten canvis, solucions, revolucions? Ho dubto
força, aquest no és el camí, perquè s’acaba perdent en la retòrica. Com amb tantes campanyes de sensibilització i actes simbòlics. Cert,
almenys es va trencant algun trosset de la crosta de por, silenci, indiferència
i dolor que amaga l’autèntic rostre de la nostra societat. Un rostre dur i agressiu,
d’injustícia i abús, un rostre inhumà, que és el dia a dia de moltíssimes
dones, d’una gran majoria de dones, amb totes les excepcions que vulguem.
Però a base de dies internacionals i concentracions reivindicatives no anirem enlloc i l'any que ve podrem dir el mateix que aquest.