(17.11.2016)
Parlem (no molt, només de tant en tant) de la pobresa energètica
que condemna molta gent a viure en condicions miserables i que és
especialment visible, i pornogràfica, amb els “desnonaments” de
llum, aigua o gas. Tallar aquests serveis no deixa de ser una forma
de desnonament, de “llançament”, com tantes altres.
Succeeix
molt més amb el gas i l'electricitat que amb l'aigua: curiosament, o
no tan curiosament, allà on hi ha competències municipals, les
companyies s'han avingut a fer convenis per tractar amb una mínima
decència els drames socials. Els serveis que giren en una altra
òrbita, la dels governs català i espanyol, van més per lliure i
estan molt ben acostumats a fer el que els dóna la gana. A Catalunya
és cert que s'han fet passos molt remarcables, per bé que molt
tímids i sense fer massa passigolles a les grans companyies. Però a
Espanya, a nivell estatal, no s'ha fet gairebé res. L'actual govern
del PP, per exemple, ha tumbat sistemàticament qualsevol iniciativa
parlamentària en aquest sentit.
És claríssima la diferència entre
governar per a les persones o al servei dels interessos econòmics,
que en el futur acostumen a ser generosos en la recompensa i
agraïment.
Aquest país està ple de gent que predica les virtuts
del liure mercat i de la competència, però que en realitat aspira a
aconseguir del govern de torn les lleis necessàries per tenir
segrestats els seus clients, per cobrar el que vulguin, per rebre
subvencions directes o indirectes, per ser tractades com a serveis
públics estratègics quan els convé però sense deixar de ser mai
un fabulós negoci privat amb vocació de monopoli i d'eternitat.
L'escàndol de la pobresa energètica és la part més impúdica del
gran negoci de l'avarícia energètica, l'avarícia corporativa que
està empobrint i arruïnant el país amb la col·laboració de
l'actual govern però també dels anteriors.
Hi ha coses que no
canvien mai, simplement són més o menys brutals o descarades. Però
no deixa de ser el mateix: molt patriotisme amunt i avall, però
l'autèntica pàtria és el diner i gran part de la política que
està permanentment agenollada i sotmesa als poders econòmics. El
rebut de la llum, per exemple, és el millor símbol d'aquest expoli
en el qual encara tenen la cara dura de donar-nos consells per
estalviar…
