(16.11.2016)
Una dona de Reus ha mort cremada per culpa de Gas Natural Fenosa,
dels governs espanyol i català i dels parlamentaris que podrien fer
lleis que impedissin la ignomínia de la pobresa energètica.
Culpa?
Sí, amb totes les lletres, tot i que evidentment no es tracta d'un
concepte jurídic, sinó d'una culpa ètica. No ho solucionen perquè
no volen. De la mateixa manera que no solucionen el drama dels
desnonaments o de l'endeutament desorbitat i injust de tantes
famílies, de tanta gent arruïnada per a tota la vida.
Aquesta dona
va incendiar el seu pis perquè feia dos mesos que vivia a les
fosques, il·luminant el seu pis amb espelmes. Tenia aigua perquè el
seu ajuntament li pagava les factures, cosa que diu molt de
l'ajuntament i de la situació de misèria en què vivia. Però li
van tallar la llum i la van condemnar. El seu no és un cas únic,
segons afirmen els bombers: la pobresa energètica és una de les
principals causes d'incendis domèstics.
Però això no importa en
absolut ni a les empreses que viuen dels ciutadans ni als governs que
en teoria els han de servir. És dur de dir, i hi ha tota mena
d'argúcies argumentals per dissimular-ho, però quan es vol, es pot.
Evidentment que existeixen recursos per evitar aquestes tragèdies
inhumanes, però hi ha gent, hi ha poders, hi ha interessos, que
senzillament no volen. El cas d'aquesta dona gran de Reus és un de
tants, un de molts.
S'han cremat i destrossat milions de vides, amb
una indiferència espantosa. No importen, això està clar. Importen
més altres coses, els interessos econòmics que hi ha al darrere. I
pel que fa als poders públics, és evident que n'hi ha que sí que
es preocupen per la gent, puguin més o puguin menys, i d'altres que
senzillament passen de tot, perquè tenen altres prioritats. No ho
diuen, però ho fan.
Hi ha una línia vermella d'indignitat que molts
poders públics han traspassat amb naturalitat, sense traumes. Són
insensibles al dolor, al drama, a la misèria, a la injustícia.
Viuen en un altre món. I no passa res. Mor una dona i ens
n'oblidarem en uns dies. Hi ha altres drames, ens n'oblidarem.
Compten amb això, amb l'oblit col·lectiu. També és part del
problema, com totes aquestes vides cremades i destruïdes: no tenim prou memòria quan es tracta dels altres.
