No té un nom molt gloriós ni glamurós. “Operación Chamartín”. No mola, vaja, però ja es gastaran quatre calerons en un encàrrec de “naming” i tema resolt. Sona a “dia D”: tampoc ningú no coneixia la platja d’Omaha, a Normandia, i ara és més famosa que el seu nom real. El projecte madrileny, però, té un nom alternatiu, que ja apunta més alt: “Distrito Castellana Norte”. En essència: 3,7 quilòmetres més de Paseo de la Castellana i soterrament de vies, a més de gratacels, habitatges, oficines “prime”, comerços “premium”...
Aquí hi ha un video espectacular de "la nueva Castellana".
Ho presentaran com un projecte estratègic de desenvolupament urbà, però en realitat és la mare de tots els “pelotazos” de la capital d’Espanya.
Està esperant llum verda des del 1993, i per fi ara ja té totes les benediccions del govern espanyol, de la comunitat i de l’ajuntament. Per Madrid, el que calgui, ja se sap. I per Espanya, el doble, si molt convé.
La inversió diuen que serà d’uns onze mil milions d’euros, una xifra astronòmica que esdevindrà, com ja és tradició a Espanya, un capítol més del conte de la lletera. Per quant els multiplicaran aquesta vegada? Per tres, per quatre, per deu? I quin percentatge quedarà per a comissions, favors, relacions públiques i agraïments diversos? Posem que un 3 o un 5 o una miqueta més, que s’ha de ser generós. I apa: endavant, som-hi, a crear riquesa i futur a tota màquina, i a repartir-la entre quatre.
I què li diem al poble perquè aplaudeixi? El vell truc: tranquils, nois, que tot aquest megacomplex urbanístic crearà ni més ni menys que 120.000 llocs de treball en vint anys. Poca broma: als paletes la feina els sortirà per les orelles. I, òbviament, això confirma el que ens repeteixen a diari: la crisi s’ha acabat i el país va de fàbula.
I què fem per anar encara millor? El vell truc: el còctel letal de totxo, sòl, crèdit i política.
Les elits madrilenyes o barcelonines no han après res, molt em temo. “Que inventen otros”, oi? Com el gloriós BCNWorld. El sistema financer-immobiliari-polític espanyol (i català) és incapaç d'anar més enllà del totxo, el turisme, l'oci, els casinos... Mai no se'ls acut pensar seriosament en indústria, en ciència, en coses "hard" a mig i llarg termini: la seva és la cultura del "pelotazo" o la de posar-se medalles cada vegada que superem el rècord de turistes.
Així ens va i ens anirà si els deixem que continuïn enfonsant aquest país i bloquejant un futur millor.
(1 febrer 2015, publicat a Diari de Terrassa/paper el 31.1.2015)
