Quina barra s’ha de tenir, per molta escenografia judicial que s’hi posi per amagar aquesta obscenitat: pura pornografia jurídica, segurament amb un rerefons d’interessos polítics i estratègics que aconsellen passar pàgina. I els morts, els massacrats, les dones violades, els torturats, que es fotin.
Neteja ètnica? No, home, no, que la definició exacta del diccionari no acaba d’encaixar. Barbàrie? Tampoc, no és ben bé això. Nazisme? No, tampoc no acaba d’encaixar. Crims de guerra? Massa dur, a veure si trobem alguna expressió més ajustada a la puresa de la llengua i les sensibilitats en conflicte…
Què tal si diem que “Sèrbia i Croàcia no van ser prou responsables com per prevenir el genocidi”?
Ara sí, clavadet, no hi ha res com afinar el llapis i buscar les paraules exactes. Hi va haver un genocidi? Podria ser, tot indica que sí, però ves a saber… En tot cas, hi va haver gent que va ser massacrada, amb permís del diccionari, que no sé si permet qualificar de“massacre” l’animalada dels Balcans, permesa obscenament per Europa...
En fi, deixem-ho estar: potser sí que hi va haver un genocidi, però no se’n pot acusar a Sèrbia ni a Croàcia. Devia ser un fenòmen espontani: com a molt, serbis i croats haurien d’haver estat més diligents (“diligents”, que bé sona!) a prevenir un hipotètic genocidi, una hipotètica neteja ètnica, una pressumpta massacre. I aquí pau i després glòria. Sobretot per a les víctimes, vives, mortes, destrossades o condemnades en vida. La culpa és del diccionari, clar…
(4 febrer 2015)
