El gen franquista i el jutge Vidal

Ni a Espanya ni a Catalunya no es va tancar el franquisme, sinó que es va tapar. No és el mateix. I es nota. Amb això no vull dir que el franquisme estigui viu, en absolut: el que ha perviscut és un gen franquista, un ADN franquista sense Franco. 

Una manera, sobretot, d’entendre les institucions, la política, la justícia, l’economia, la corrupció, el funcionament dels partits polítics, les portes giratòries, la religió... És una malaltia invisible i indolora, que ho colonitza tot i que té uns fonaments profundament arrelats en els vicis, els mals usos i les perversions del franquisme. 

I aquest gen es troba fins i tot en els antifranquistes: el cas Pujol n’és un exemple. Un claríssim antifranquista, indubtable, però amb un sentit profundament patrimonial de la pàtria: ho he fet tot per Catalunya, Catalunya és meva, tinc tot el dret a fer el que vulgui pel bé de Catalunya, fins i tot a fundar una dinastia... i a sobre, encara no m'hoagraeixen prou.

Pur franquisme sense Franco.

Ara el veiem novament (de fet, ho veiem quasi cada dia) amb el cas del jutge Vidal: torna a treure el nas el gen franquista de la justícia espanyola. El foten al carrer tres anys per un “crim” de llibertat d’expressió i llibertat de pensament. Poca broma en una democràcia: aquest país cada setmana es degrada una mica més. 

Si hagués fet un esborrany de Constitució espanyola més de dretes i nacionalcatòlica (encara que fos un nyap, com la catalana), ara tot serien elogis i floretes. 

Si es posicionés públicament per la supressió de les autonomies o per un desplegament militar a Catalunya, li farien un monument. 

Si digués que el català és un dialecte a extingir, passaria a la història com un gran jurista i patriota. 

Però ha gosat dedicar el seu temps lliure a redactar una Constitució catalana... Conclusió: tarja vermella i garrotada. On s’és vist que un jutge espanyol pugui fer aquestes coses... I claríssim avís per a jutges desafectes al règim: qui es mogui, que vagi buscant feina. Qui gosi pensar com una persona lliure (sense deixar de fer bé de jutge), qui qüestioni els principis fonamentals del règim, que es prepari. 

Així funciona el gen franquista, amagat com un virus maligne al cor de la democràcia: fins que no l’erradiquem, seguirà enverinant aquest país. Aquell dia haurà acabat la transició. I jutges, militars, guàrdiescivils i ciutadans en general podrem refundar les Espanyes de veritat.

Mentrestant, continuem a l'ombra d'aquella "Una, grande y libre", que no vol veure que no és una, ni gran, ni molt menys lliure.

(28 febrer 2015)

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes