Ara mateix, molt em temo que suspendria en l’assignatura de Religió. Em declaro incapaç d’assolir l’objectiu educatiu que fixa el govern Rajoy al BOE: “Reconèixer la incapacitat de la persona per aconseguir, per ella mateixa, la felicitat”. Un objectiu que va lligat a un concepte important al temari: “Déu, pare de la humanitat, vol la nostra felicitat”. A veure, amb una mica de lògica arribem a la conclusió correcta, l'única veritat admisible: per ser feliç, necessito Déu. Sí o sí. I per aprovar, també.
El govern del PP acaba de nomenar Yahveh cap d'estudis.
Vaja, que es tracta de cristianitzar els nens espanyols, després d’espanyolitzar els nens catalans: gràcies al ministre Wert, tindrem una educació divina i ben aviat ens donaran uns diplomes que ens obriran les portes del cel. A més, per suposat, de ser feliços en aquesta terra: el Déu catòlic (que no és l’únic Déu cristià, per cert) ens ajudarà a suportar amb resignació i paciència a ignorar la sistemàtica destrucció del present i futur d’aquest país i a ser feliços. Poca broma.
I a sobre, els bisbes espanyols, forjats en el nacionalcatolicisme de Rouco Varela, no estan gens ni mica satisfets de com tracta l’assignatura de religió (catòlica, per supsosat) la LOMCE. Sens dubte, els angunieja que hi hagi autonomies massa tèbies o tímides i que no imposin el catecisme catòlic al temari escolar: això de les autonomies, ja se sap, és un invent diabòlic...
Dit d’una altra manera: continuem accelerant en el nostre viatge en el temps, no cap al futur, sinó cap al passat. Ara ja devem estar en algun punt situat entre els anys 70 i els anys 50: les verges condecorades pel ministre Fernández Díaz (com a penitència pels pecats que comet a les clavegueres de l'Estat, amb nocturnitat i traïdoria) no són una anècdota. Estem tornant a l’Espanya que era com Déu mana. La reserva espiritual d’Occident, en deien.
En qualsevol cas, és pel bé de la nostra ànima. I per fer-nos la mar de feliços en aquesta vall de llàgrimes que és Espanya, a més de guanyar-nos el passaport al paradís. Mai no els ho agrairem prou...
(27 febrer 2015)
