Papers sense feina?

En matèria d'immigració, Espanya és un magnífic exemple a escala mundial de com no s'han de fer les coses. Perquè, la veritat, no es poden fer pitjor, ja sigui amb governs de dretes o socialistes. Sort que Espanya (com Catalunya) és millor i més generosa i sensata que la seva política estatal/nacional, perquè si no fos així, hauríem tingut problemes molt més greus dels que tenim. I sort també que en la política local, on els problemes tenen cara i nom, les coses s'han fet sovint força millor que a nivell estatal o autonòmic. 

Problema? Que des de la política local només es poden suavitzar, com a molt, les conseqüències d'unes polítiques generals absolutament catastròfiques.  I en alguns casos, brutals i inhumanes, pel que fa als immigrants, o simplement estúpides pel que fa a l'economia del país i el model de benestar. 

Ho veiem aquests dies, amb immigrants protestant perquè volen papers, tinguin o no contracte de treball. Qui els permet quedar-se aquí sense feina? Qui els deixa entrar descontroladament? Qui recoi fa les lleis en aquest país i pensant en què? 

És raonable que una persona pugui venir aquí a buscar-se la vida un cert temps, clar que sí. Nosaltres ho hem fet abans i ho fem ara. Però no és raonable que si no troba feina es pugui quedar aquí indefinidament i a sobre afegir-hi la família sencera. Això no és un dret. 

Dir-ho, des de l'esquerra, és com trencar un tabú, com si no fos progressista. Com si fos racisme. O xenofòbia, que queda més finet. 

Doncs no, el que és progressista és una combinació entre dignitat, oportunitats i justícia, per a tothom, inclosos els immigrants, clar que sí, però també els altres. 

De sistemes, al món, n'hi ha els que vulguis. D'antisistemes, com l'espanyol, tan desastrosos com l'espanyol, pocs. 

La gent que es queda en un país ha d'aportar alguna cosa a aquest país. És així de senzill, ha d'entrar a la roda: aportar quan pot treballar, per tenir un coixí social per a quan no pugui o perquè ho tingui algú altre. 

Simple com a principi, complicadíssim de fer, d'acord. Però el que no té cap mena de sentit és no fer res: aquesta és la política d'immigració a Espanya. Brutalitat política i policial a les fronteres, com a Ceuta, i després indiferència i passotisme. I la societat ja anirà digerint com pugui aquesta indigesta i insensata combinació.

(26 febrer 2015)

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes