Grans panegírics a tota la premsa del país. Que excitant és ser els protagonistes d’una fira mundial sobre tecnologies mòbils. Guai és poc. Barcelona és la capital del món. Catalunya, “ni te cuento”. Les estructures d’Estat ens surten per les orelles. Xauxa no és res al costat del que estem fent...
Però què estem fent realment? Una fira. Mobile World Congress. La cimera mundial de la indústria mòbil. Però, exactament, què fem aquí que ens excita tant? La fira. I on és la indústria mòbil? Arreu del món, però aquí fonamentalment el que tenim és... un país líder en usuaris i compradors de smartphones. I una fira espectacular, clar que sí. Que comença un dia i acaba un altre dia, mentre que a altres països tenen uns 360 dies d’indústria, més quatre o cinc de fira a Barcelona.
Nosaltres hi posem els hotels, els patètics esforços de L’Hospitalet per treure pit, els taxis, els cambrers, les rutes turístiques, el Rei i les fantasies animades del president Mas... Guai. Fascinant. Som ja la capital de la modernitat. Tanmateix, no estaria de més comparar la nostra fascinació amb els smartphones i la que tenen a països seriosos com França o Alemanya. Curiós, eh? Els passem la mà per la cara. Som líders mundials en whatsapp, facebook i trending topics. I d’això es menja? No, més aviat no. O es menja poquet.
Però ens han de vendre com sigui (Rajoy fa el mateix, no ens capfiquem) que la “marca Barcelona” és el “no-va-más” de la modernitat. Capital del món mòbil, eh? I un be negre. Una fira, sense indústria, no és capital de res. El de sempre: turisme de negocis, la gran cosa. Quan el que importa és la indústria, després els negocis i... finalment queda el turisme, per arrodonir la jugada.
El paper que juguem en l’ecosistema és el del turisme i els serveis. Ens deixen posar-nos medalles, clar, perquè això és la xocolata del lloro. L'autèntica riquesa, l'autèntica indústria, està a un altre lloc, mentre aquí estem la mar de satisfets d'haver-nos conegut. I així anem: millor, impossible.
(3 febrer 2015)
