Et controlo perquè t'estimo?

Un de cada tres joves espanyols troba “acceptables” una sèrie de comportaments claríssimament masclistes i abusius. És a dir, el 30%, una xifra escandalosa i alarmant.

Quins són aquests comportaments “acceptables”? Poca cosa. Controlar els horaris de la parella. Impedir que vegi els seus familiars o amics. No permetre que estudii o treballi. Dir-li què ha de fer i què no pot fer. Això surt en un estudi que acaba de fer públic el CIS i que hauria de fer encendre els llums d’alarma al nostre país. Però res, té tots els números per acabar essent una enquesta més: avui ens esgarrifem una mica i demà ho oblidem, ja hi anirem posant remei mica a mica…

Més dades curioses: el 92% dels homes troben inacceptable la violència física. Què passa amb el 8% restant? Fàcil de deduir: segons les circumstàncies, creuen que és acceptable. Com els imams: un clatellot a temps, però fluixet, oi? I encara una altra dada: un terç dels joves diuen que coneixen alguna víctima de violència masclista, i d’entre elles, el 21% són menors d’edat.

Una fotografia més brutal de la realitat és impossible: tants anys de campanyes, de feminisme, d’educació, i les xifres són absolutament impresentables. Xifres que expliquen moltes coses, molts drames personals, molta violència física, verbal, de control, molts micro-masclismes i moltes, massa dones mortes. Xifres que diuen clarament que tenim un problema d’una gravetat indiscutible. 

Xifres que indiquen que no és un problema prioritari per als governs català o espanyol, que prefereixen entretenir-se a posar multes a les carreteres, que és molt més rendible, o a donar-nos consells inútils sobre el colesterol. Xifres que revelen que el feminisme de sempre és més necessari que mai, que en absolut estem a prop de deixar enrere el masclisme, les discriminacions, les desigualtats, les violències contra les dones. Xifres que fan plorar i cridar i que ens haurien de fer reaccionar.

(29 gener 2015)

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes