El 21,49% es refereix a la previsió d’atur que fa l’OIT per a Espanya a cinc anys vista: baixem lentament, lentíssimament. Repartim misèria més que riquesa, precarietat més que estabilitat, resistència més que progrés. Som el país europeu amb pitjors xifres d’atur fins a la propera dècada. I amb pitjors expectatives laborals, fins i tot per als que treballen: condicions a la baixa, pensions a la baixa, salaris a la baixa...
Avancem, sí, però en marxa enrere: si som optimistes i ingenus, i ens volem creure l’allau de mentides amb la que ens volen acabar d’idiotizar, és una manera com qualsevol altra d’avançar...
Partint del quasi 25% d’atur el 2014 (o 24,7%, si volem afinar el llapis), costa una mica d’acceptar que sigui una bona notícia aquesta previsió per al 2020. Aleshores ve quan ens diuen que som uns catastrofistes i persones de poca fe: és millor un 21% que un 25%? Sens dubte. No hi ha discusió: és evident que sí. Però el problema és que el dilema s’assembla al d’aquell que ha de triar entre perdre una cama o les dues: clar que hi ha diferents graus d’intensitat, però les dues coses són un desastre, un drama. Qui no es consola es perquè no vol... Després, si et rendeixes i et vols creure que anem millor, t’has d’empassar la següent mentida: estem anant millor perquè “estem” (ells) fent el que cal fer, perquè els sacrificis estan donant fruit... I bla, bla, bla. I encara dos o tres més “bla”.
Ara sí que anem bé. No es nota, però tranquils, que ja es notarà. Madame Lagarde, portaveu del FMI (encara que faci veure que és la jefa, els jefes són uns altres) li fa un favor a Rajoy, a retornar: pronostica que Espanya serà l’economia europea que més creixerà. Ja faran quadrar les xifres per demostrar-ho, al llarg del 2015, encara que al 2016 o 2017 ens puguin dir que cal corregir les previsions a la baixa...
De moment, serem líders en les economies europees. Fins que votem a les generals. Un nou miracle espanyol.
Ara és prioritari enganyar-nos, anestesiar-nos, endolcir-nos una mica la vida: fins i tot, rebaixar algun impost, per allò de donar alegria al poble.
Després, l’endemà mateix de les eleccions, tornarem a ser on érem. I ens diran que encara ens hem de sacrificar una mica més. Però que anem bé, eh? Sobretot no ho oblidem: anem cada dia una mica millor... De miracle en miracle, sí.
(21 gener 2015)
