Codi Penal a la mida dels partits

Hi ha algú, al ministeri de Justícia, que té una subtilesa i un refinament intel·lectual digne de millor causa. Es mereix, sens dubte, que ens treguem el barret davant la brillant aportació que ha fet al futur Codi Penal. Tan brillant, tan delicada i discreta, que gairebé ningú no se n’ha adonat. Excepte, clar, aquells que en les ombres de la política devien fer l’encàrrec de buscar una solució creativa i poc cridanera per a la corrupció en els partits polítics. No per erradicar-la, no, sinó simplement perquè la justícia no caigui amb tot el seu pes sobre els responsables. 

Quina és aquesta brillantíssima idea? Breument. 1) Declares solemnement la guerra a la corrupció, clar que sí, peti qui peti. 2) Apuntes a partits polítics, sindicats o empreses que s’hagin pogut beneficiar d’algun delicte. Per severitat no quedarem, oi? I 3) Màgia potàgia: partits o sindicats queden sense responsabilitat si demostren que han implantat mesures internes de control. Genial. Ara tots correran a aprovar codis ètics, decàlegs, normes, declaracions filosòfiques i altres meravelles. I a muntar estructures del que tècnicament s’anomena “compliance”: per entendre’ns, una mena d’auditoria jurídica constant, que per suposat, faltaria més, serà totalment independent. Com les auditories econòmiques, vaja.

La culpa ja no serà de l’organització, sinó de l’ase dels cops: caldrà trobar sempre algú que pagui els plats trencats. I sempre resultarà que no ho sabia ningú més, que es va saltar totes les normes, que anava per lliure… I s’escandalitzaran i faran noves proclames contra la corrupció, amb la tranquil·litat que dóna “haver implantat mesures internes de control” i saber que en tot cas, la culpa serà del “pringat” de torn. A vegades, potser serà algú que estigui disposat a auto-immolar-se per la causa, cosa que tard o d’hora tindrà la seva recompensa, fins i tot després d’una temporada entre reixes… 

Així es lluita contra la corrupció a Espanya. Més brillant, la solució, impossible. Més hipòcrita, tampoc.

(15 gener 2014)

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes