Situem-nos, que ja va essent hora: en unes eleccions potser podem triar qui ha de liderar aquest confús procés democràtic que hauria d’acabar en referèndum. D’acord. I si és algú que sap a on anem i sap fer-ho, sense els partidismes de via estreta de tota la vida, millor que millor. Però el fonament del sistema és que hi hagi diferents opcions i no una falsa impressió d’unitat.
Què recoi és aquesta unitat? Tots amb Mas, perquè resolgui les seves contradiccions i s’alliberi de tot el feixuc embalum que arrossega? Ja farem prou si fem unes eleccions normaletes i veiem com es reparteix la confiança de la ciutadania en temps espantosament confusos. I després, mesurades les forces i els vots, a veure a qui li toca mirar d’encarrilar el procés i portar-lo cap a on volem la immensa majoria: un referèndum de veritat, clar, no trampós ni amb preguntetes en cascada. Això ja seria un èxit històric. Sense llistes úniques ni l’embolica que fa fort de tota la vida. Coses clares.
I sense oblidar que estem perdent el temps i el tren de la històrica, que hi ha més coses importants que demanen votar. Importants i urgents. I allà estan, esperant…
(9 desembre 2014)
