La llista no te l’acabes. Intocables. Pura casta, per entendre’ns, sempre amb la llei i la justícia de la seva part, perquè tot està acuradament connectat: hi ha vàlvules de seguretat més matusseres o més refinades, però totes funcionen raonablement bé.
Una llista coronada, és clar, per la corona, el govern i qui més convingui, que aquest país és prou ric com per aguantar-los a tots i no enfonsar-se encara.
En un país així, algú se sorprèn ja, a aquestes alçades, de la solució que han trobat a les peripècies financeres del matrimoni Urdangarín-Borbón?
L’amor, ja se sap, altera les facultats cognitives. Un bon dia et pots trobar un Jaguar al garatge o les claus d’un palauet a la mà, però sents amor, tant amor, tant, que no fas preguntes… I un fill teu es passeja amb tres Masserati i dos Ferrari i te’n recordes tendrament de quan jugava amb cotxes de joguina… I l’amor, una vegada més, et fa no preguntar-te res. I així van que volen els milions d’euros, milers de milions d’euros que alimenten la casta intocable “premium”...
En quants casos, en quants, aquestes fortunes que es mouen amunt i avall es deuen al treball, a l’excel·lència, al talent empresarial o en els negocis? En poquíssims, per no dir en cap. Els seus són una altra mena de diners, que es fabriquen d’una altra manera, exceptuats quatre grans empresaris de veritat… Clar que no hi ha diners per millorar res en aquest país. Els tenen ells per jugar al seu joc. I són diners, també, intocables. D'això va la història que veurem i escriurem l'any 2015: de si acceptem o no unes regles del joc "trucades" gràcies a les quals sempre guanyen els mateixos.
(10 desembre 2014)
