La gran mesura simbòlica (a França això no és cap broma) és que les botigues obrin més diumenges: com si la gent comprés més perquè els comerços estiguin oberts més hores. Però és una mesura“guai”, molt americana: els prometran que França serà en quatre dies l’enveja d’Occident i part de l’estranger, que els treballadors no han de patir per res, que aniran posant en forma l’economia i crearan feina i riquesa a tota màquina. Com aquí. Com a Portugal o Grècia, per posar dos exemples. Com aviat faran a Itàlia, tot i que com que són més espavilats, de moment parlen molt i dissimulen més: una estratègia molt intel·ligent per evitar el desastre.
Unes quantes retallades més (els mercats ho exigeixen, és el rotllo de sempre), unes quantes mesures de simplificació administrativa (retallar regions, impressionant, sí) i una mica de demagògia més…
I a esperar el futur gran tractat que negocien en secret els Estats Units i la Unió Europea per acabar de desgraciar Europa i posar-la en mans de les grans corporacions: que Déu i el Diable ens agafin confessats amb la mala jugada que ens estan preparant, amb nocturnitat i traïdoria. També ens clavaran el mateix rotllo: es tracta d’eliminar barreres que bloquegen la competitivitat, de generar noves oportunitats de negoci, de posar el “turbo” per crear feina i riquesa…
I d’aquí a uns anys (si no ho evitem urgentment) quan algú faci números, a França li passarà com a Espanya: el balanç serà un complet desastre. Com Europa sencera. Volen suïcidar-nos, més que matar-nos. I caldrà veure fins a quin punt hi estem disposats…
(11 desembre 2014)
