Les darreres peces ja les hem anat veient: enduriment del Codi Penal, restriccions a les llibertats individuals i col·lectives, control exhaustiu dels jutges i de la justícia… N’hi acaben d’afegir una de fonamental: un nou model de Fiscalia, que la dimissió de Torres Dulce (que no és sospitós d’esquerranisme, precisament) acaba de deixar disponible. Anteriorment, el model es va anar definint amb una sèrie d’eixos perfectament coherents: un classisme desacomplexat, la conxorxa definitiva amb grans corporacions i banca, el capitalisme “de amiguetes i amigotes”, la recentralització d’Espanya sense manies, l’AVE patriòtic i captiu de les grans corporacions, el càstig brutal a la cultura, les retallades indiscriminades a l’Estat del Benestar, la conversió de deute privat en deute públic, l’anticatalanisme visceral i electoralment rendible, la minimització de la corrupció, la despesa en armament, l’utilització descarada dels mortadel·los estatals…
Tot encaixa perfectament: el model comença a ser molt visible i sòlid. No ens enganyem. Cert que han hagut de renunciar a alguna peça que grinyolava, com l’avortament, però només per purs càlculs electorals: quan puguin, ja hi tornaran, no patim. Pel camí, no ens n’oblidem, han consumat un canvi a traició de la Constitució (pecat imperdonable de Zapatero, però ja els va bé) i un canvi de rei, que no és poca cosa, per tapar una muntanya d’escombraries que amenaçava el sistema sencer, el de la Segona Restauració Borbònica. Sense oblidar el fantasma de la gran coalició, del qual tindrem temps per parlar… Faltava el fiscal general, que no devia ser prou submís: és una peça fonamental per arrodonir la manipulació de la justícia, una eina clau per passar per la pedra tot un país.
Doncs bé, ja ho tenen quasi tot a punt… La "seva" Espanya, una nova i vella Espanya, ja quasi està a punt. I ara no sé per què, però em recorda alguna cosa...
(19 desembre 2014)
