Que es noti qui mana aquí

La resposta de l’Estat, o millor dit, dels que es creuen que l’Estat és seu per dret diví, és d’un nivell polític que fa plorar. Pitjor, impossible. Es basa en tres eixos. 1) No, no i no. 2) Aquí no es canvia res de res. 3) Com que no podem enviar-vos els tancs, us enviem els fiscals. Un magnífic exemple d’intel·ligència política, que s’estén a gairebé tot l’arc parlamentari i bona part de l’extraparlamentari, amb singulars i interessantíssimes excepcions en els nous moviments radicals. Radicals en el millor sentit de la paraula: allà s’està movent alguna cosa, però encara no ha pres forma. 

Pel que fa a la resta, el discurs dominant està claríssim: el país està bé tal com està, les coses no ens podrien anar millor, la Constitució funciona de meravella, la unitat d’Espanya és una veritat divina indiscutible, no hi ha ni nació ni país de nacions ni punyetes, i de millorar el tema fiscal, ni parlar-ne: ens ho hem gastat tot amb el Florentino i les elèctriques. 

Dit sigui d’una altra manera: si no us agrada, us aguanteu, perquè no hi ha res a parlar. Bé, sí que deixen una porta oberta: si voleu (que vol dir “si podeu”), canvieu la Constitució, ja us enviarem un pdf amb el procediment. Com a contrapunt, des del socialisme espanyol ofereixen una vaga promesa de reforma constitucional descafeïnada... Immobilisme, també, tot i que amb bones paraules.

Ni seducció, ni projecte comú ni romanços. I a més, des de Madrid han de fer un gest d’autoritat, per demostrar qui mana aquí: a la maquinària de l’Estat no la toregen uns quants catalans eixelebrats, intoxicats i sediciosos. De manera que cal repartir alguna garrotada perquè no perdem la por a la força de l’Estat, perquè no ens adonem de la seva feblesa i buidor. 

Hi ha qui pensa (ja que és impensable que els governants no tinguin una estratègia, ni que sigui oculta) que en el fons la querella contra Mas és una manera d'ajudar-lo a guanyar les eleccions i després ja "pastelejarem" una solució més o menys acceptable.

Sigui la que sigui, estem davant d'una no-estratègia excel·lent, sens dubte, que donarà resultats extraordinaris en els propers mesos: si segueixen així, aconseguiran que tota la gent que encara dubta, que voldria solucions justes però no aventures incertes, que té sentiments dividits, es converteixi en una creixent onada de desobediència i de sedició desacomplexada. Que no per força ha de convertir-se en vots per a Artur Mas. Això volen? Diria que sí, cada dia en tinc menys dubtes: estan absolutament convençuts de que al final no passarà res, que tot es desinflarà i que ja ho acabaran de solucionar amb alguna propineta i fent alguna bonica declaració d'amor a Catalunya…

(20 novembre 2014)

Share this: