Farsa? Xarlotada? Ficció? Inútil? Estèril? Paraules dures que
busquen ridiculitzar i desqualificar la consulta, especialment des dels grans diaris
de paper madrilenys. Tanquen files, com un sol home, en defensa de la pàtria. I
del negoci de la casta. S’han convertit -amb algunes molt honorables excepcions
digitals com “eldiario.es”, “Público” o “Infolibre”- en mitjans doctrinaris, de
pensament únic i censura encoberta. Normal: el govern els controla a través de
la banca, i aquesta a la seva vegada controla el govern.
Tanmateix, més enllà de l’escenificació patriòtica i de
l’esforç per ridiculitzar, saben que tenen un problema greu a Catalunya. Cada
dia més greu. Avui dilluns el qualificaran de gravíssim, de portes endins. No
ho reconeixeran, però ho saben. El bipartit espanyol Génova/Ferraz és així, “sostenella
y no enmendalla”. I així va, orgullosament, cap a la debacle.
A Espanya no hi ha
referèndums útils. Tenen tota la raó del món en una cosa: el “procés
participatiu” no serveix de res, a efectes pràctics. Però menteixen a
consciència: obliden sistemàticament que els referèndums legals, a Espanya,
tampoc no serveixen de res. Són enquestes consultives d’opinió disfressades de
referèndum. Amb totes les garanties formals del món, això sí, que amaguen la
part essencial del muntatge: no són vinculants ni decisius, la qual cosa els
converteix en absolutament inútils.
La transició espanyola, i tot el sistema legal actual, es
basa en una total negació de la decisió directa dels ciutadans. Aquí no es vota
directament res.
Viratge
independentista i social. El 9N serà inútil i estèril? En absolut. Ha
confirmat clarament el viratge independentista i social d’una notable majoria a
Catalunya, que no té tantes ganes com ens volen fer creure d’esdevenir “el
partit de Mas”. Per simplificar, i per escombrar cap a casa, funciona bé això
de “Mas contra Rajoy” o “David contra Goliat”. Però Catalunya no és Mas.
És just reconèixer que ha estat hàbil i valent, i també
digne, però fins aquí. Això no el converteix en el líder messiànic que va voler
ser fa dos anys: estem fent un altre viratge, un viratge social. Per
entendre’ns, Mas és la casta, les retallades, el soci permanent del bipartit al
Congrés dels Diputats, la submissió a la Merkel, a Junckers, al Guindos que
portava de la mà les grans empreses a Luxemburg.
De manera que a Mas, tot i haver guanyat la seva aposta,
l’espera el mateix tsunami que al bipartit espanyol: una creixent onada que
exigeix decència, honestedat, justícia social, democràcia no trucada.
Missatge a la casta
de Madrid i Barcelona. A Madrid tenen un greu problema i a Barcelona també.
“Tenen”, no “tenim”. La victòria democràtica d’ahir, a Catalunya, és un
missatge claríssim a tota Espanya però també un avís molt seriós a la casta
hispànica i catalana. No va només d’independència, va també de decència i de
democràcia de veritat. D’allò que anomenen tècnicament “empoderament” dels
ciutadans.
La relació Catalunya-Espanya canviarà profundament i la
democràcia espanyola i catalana també. La força, com als vells temps, surt dels ciutadans. I s'està transformant en política.
(10 novembre 2014)
