I avui, qui toca? I la setmana que ve? La vomitiva riuada –tampoc no se m’acut expressió més gràfica- sembla no tenir final, perquè hi ha força gent interessada a que no acabi mai: els que s’han fet, es fan i volen fer-se d’or a base d’arruinar, estafar i robar aquest país. Sobre això ja no queda molt més a dir: o cauen ells o s'enfonsa aquest país. O la riuada d'excrements els ofega a ells o ens ofegarà a nosaltres.
Però encara queda alguna coseta més que grinyola en el rerafons... No troben que hi ha massa casualitats en tots aquests escàndols? Un escàndol Pujol tapa un escàndol Rato, vaja. Un tema impactant fa oblidar els sms que el cap de gabinet de Rajoy enviava a l’ex xicota de Pujol Jr., per exemple: brometes innocents entre amics de tota la vida, òbviament... En un altre país, Moragas hauria plegat. Aquí encara li posaran una medalla.
Sempre s’intueix que hi ha algú, en algun ministeri de Madrid, que mou amb força precisió el calendari i el "camió de la merda": fa que passin coses quan toca que passin coses. Un dossier confidencial per aquí, la portada d’un diari per allà, un informe de la UDEF, unes vagues sospites per confirmar, un document d’Hisenda, un jutge de Liechstenstein que s’utilitza per obtenir un bon titular, unes gestionetes a Andorra... Per no parlar de les descarades maniobres que s’intueixen en el món dels fiscals i dels jutges: en Ruz (el del cas Bárcenas) el van triar a mida perquè fos comprensiu, tot i que després el xicot els ha sortit rebel i s'està jugant la toga...
És evident que algú mou els fils a la “sala de màquines” de l’Estat, que algú administra les clavegueres i de tant en tant deixa anar l’empastifada que toca. Sense manies.
Sempre, sempre, en funció de l’agenda política, d’una estratègia mil·limetrada. Són massa casualitats juntes: estan utilitzant la maquinària de l’Estat per fer política bruta, molt bruta. A vegades contra el 9-N, d'altres per tapar les seves misèries. Tenen el "camió de la merda", dirigit a distància des de les clavegueres de la Moncloa, i l'envien a descarregar a domicili a qualsevol punt d'Espanya. La qual cosa no fa que els culpables de corrupció ho siguin menys: simplement afegeix indecència i obscenitat al panorama.
Estan inventant un nou model d'estat: l’Estat-claveguera. Ni autonòmic ni centralista ni federal. Un Estat governat sense escrúpols, una societat saquejada i humiliada, una Constitució convertida en una tapa de claveguera. Això és el que tenim i el que tindrem si no fem res per canviar-ho. Per això els gestors de les clavegueres, tot i la por que tenen al calendari electoral, estan decidits a fer el que sigui, peti qui peti. Encara creuen que aquest país enrabiat i fastiguejat pot empassar-se més coses i fins i tot oblidar-se'n de fer neteja...
(24 octubre 2014)
