Tots dos ens expliquen que estan salvant l’Estat del Benestar, però en realitat fan dia sí i dia també una altra cosa: acabar d’endeutar el país, arruïnar l’Estat, castigar les classes mitjanes, empobrir els pobres...
Les dades són brutalment clares i diuen sistemàticament el mateix, una i altra vegada: s’estan carregant aquest país, així de clar.
El darrer estudi europeu, de la Fundación Bertelsman, situa en un 27% la població espanyola en situació de pobresa i exclusió social. Una de cada quatre persones. Espanya se situa al lloc 21 de 24 en temes com: pobresa, accés a l’educació, feina, discriminació, igualtat i salut. Només ens guanya Grècia, de moment, que és el pitjor país europeu en cadascuna d’aquestes categories.
Portem ja uns quants anys de crisi i d’estafa i les estadístiques ja fa temps que detecten una constant decadència del nostre país en tot allò que significa benestar social o progrés econòmic. En aquest darrer cas, es refereix a l’economia de veritat, no a aquest sistema viciat de “transferència de recursos econòmics”, que és una manera elegant i neutra de definir robatoris, abusos, corrupcions, estafes, injustícies fiscals, rescats i altres formes criminals d’arruïnar una societat. En aquest àmbit, segur que som líders també a escala europea, sens dubte.
Els “nostres” governants poden repetir tantes vegades com vulguin el seu missatge: és impossible creure’s que anem millor o que hi anirem algun dia si seguim pel mateix camí. El cert és que deuen estar convençuts que som absolutament idiotes, quan ens intenten fer creure que en realitat estan salvant el benestar. O el país, ja posats en pla patriòtic: ens porten directament a l’abisme i a sobre es posen medalles. Fa temps que ens han perdut el respecte, si és que ens l’han tingut mai.
(16 setembre 2014)
 ...){kind=link}