Si vols justícia, paga, calla i no tinguis pressa

(26.11.2012) Recórrer davant la justícia una multa de cent euros en costarà dos-cents. Una denúncia per l’abús de les preferents, entre tres-cents i mil euros. Un recurs per acomiadament, uns cinc-cents euros, tot i que sembla que al final el treballador pagarà un 40%: ja se sap, el ministre Gallardón, sempre tan sensible i humà… Divorciar-se sortirà per uns tres-cents euros, més un percentatge dels béns… Res, coses així, sense importància. 

Una nova reforma en el país de les mil-i-una reformes, que aquí quan ens hi posem no hi ha ningú que ens aturi… Amb arguments brillants, per suposat. Un dels que més m’ha agradat és: si la gent pot gastar-se diners en advocats i procuradors, també poden pagar aquestes noves taxes. Clar que sí. I si poden menjar cada dia o posar benzina al cotxe, encara més: si volen justícia, que se la paguin. En fi. Pas a pas, avancem cap a la destrucció controlada del país a canvi de no-res. Perquè l’objectiu final no acabarà essent pas una justícia més àgil i ben equipada, o menys lleis i més sensates, o cap millora per als ciutadans. Ni tampoc es busca un efecte disuasori, que impedeixi que la gent vagi als jutjats perquè sí, per allargar els processos o perque pensa que té la raó i busca l’empara de la justícia i la llei. 

Aquestes taxes no són com les de l’euro per recepta, per entendre’ns. Són una altra cosa: formen pla d’un nou model que va prenent forma a base d’una reforma avui, una altra demà passat, un parell de retocs menors la setmana que ve, un aclariment aparentment tècnic a final de mes… Tot molt constitucional, per suposat. La tècnica seria maquiavèlica si no fos perquè simplement respòn al caos polític d’aquest país, excel.lentment simbolitzat pel seu (nostre?) govern. Al final, quan comença a aparèixer el dibuix complet, resulta que la competitivitat no apareix per enlloc, les retallades i amputacions són sempre per als mateixos, la injustícia i la desigualtat es van consolidant. 

Ens expliquen un conte que és veritat en part (cal fer reformes, no es pot gastar el que no es té, etcètera) però després el que construeixen és una gran mentida. Mentre s’inventen el proper conte que ens explicaran perquè estem tranquil.lets i ens adormim.

Video> Ah, sí, clar, la justícia és igual per a tothom...



Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes