Com que les autopistes de peatge no han resultat ser el gran negoci que es pensaven, ara el govern espanyol les estĂ rescatant. Amb els diners de tots, per variar: Ă©s una manera mĂ©s discreta de pagar peatge, no ja els usuaris, no, sinĂł tots els contribuents. Independentment del percentatge d’autopistes rescatades que hi hagi a cada territori. Clar que sĂ: igualtat, sobretot igualtat.
Doncs bĂ©. Fins ara el govern espanyol pagava fins a un 49% dels ingressos que haurien de tenir aquestes autopistes (no em preguntin on sĂłn, busquin, busquin, no Ă©s gens difĂcil de saber…). A partir d’ara, compensarĂ fins al 80% de les pèrdues. Fins quan? Fins que es recuperi el trĂ nsit a les autopistes i els comptes d’explotaciĂł tornin a la normalitat. Es a dir, fins a la setmana dels tres dijous, com a mĂnim!
Ja veiem com acaba això de liberalitzar-ho tot, privatitzar a la recerca de l’eficiència i preses de pèl per l’estil: ara rescatem autopistes privades, demĂ rescatarem hospitals privatitzats, de la banca ni en parlem, del sector elèctric tampoc…
El cert Ă©s que devem ser un paĂs extraordinĂ riament ric, perquè aquĂ ens posem a rescatar i no acabem… Els milers de milions d'euros ens surten per les orelles. Sense misèries.
Tot i que repartim mĂ©s proporcionalment els deutes i els rescats que no els beneficis, mira tu quina casualitat… Però, res, això sĂłn prehistòriques idees esquerranoses, que no tenen res a fer davant la magnĂfica eficiència del mercat i la iniciativa privada que, ja veuen, Ă©s l’admiraciĂł i enveja del mĂłn sencer…
Video> Cançons dels vells temps que no han envellit tant...
