Un país sense crèdit i desacreditat

(14.6.2012) Només faltava el president del Suprem/CGPJ i els seus esgotadors viatges, per quatre euros, a Marbella. Un lloc on sembla que a aquest tal Dívar se li ha girat feina. A sobre, en cap de setmana: no hi ha sacrifici petit per la pàtria, evidentment. No ha de ser poca cosa, perquè una altíssima magistratura de l'Estat, altíssim representant del poder judicial, tan altíssim que està per damunt de tot i de tothom, no té temps per pedre en ximpleries. Aquest no ha hagut d'anar a caçar elefants a Botswana ni s'ha trencat la cadera, tot un detall, tenint en compte que li pagàvem els viatges de feina entre tots. Doncs res, els seus companys de magistratura no han vist res estrany en tot plegat i aquí s'acaba el que ha estat un escàndol "typical spanish" i segurament també alguna "vendetta" entre col.legues. 

En poques setmanes, entre uns i altres, han aconseguit carregar-se el prestigi del Rei d'Espanya i el president del Suprem. No està malament, té el seu mèrit en un país que s'ofega. Hi afegeixes un president que en cinc minuts resol la crisi bancària i se'n va al futbol, a més de fer el ridícul més espantós i afirmar que ell havia exigit el rescat, ai, perdó, la línia de crèdit, i ja tenim una altra institució de l'Estat enfangada a escala planetària. Hi sumem algun síndic de greuges, algun ex president d'una ex gran caixa catalana, els embolics dels anti-frau catalans, i ja només falta que el cap d'Estat Major de l'exèrcit sigui fotografiat amb cotilla i mitges negres, que enxampin un cardenal explicant acudits de capellans a missa, que la Guàrdia Civil envaeixi Gibraltar, que els mossos se n'adonin per fi de la seva patriòtica missió a la vida i deixin de queixar-se o que el president del Congrés vagi a la feina vestit d'Hare Krishna.

Em diran exagerat, però juraria que aquí hi ha un problema greu i ve de lluny: a sota de la major part d'institucions i autoritats i coses serioses (i com més amunt, pitjor) comença a fer-se un buit impressionant. No se n'adonaran, lluny com estan alguns de la realitat més real, però ja s'ho trobaran en el futur més immediat. I no en tindran prou amb prohibir les xiulades. 

Un país sense crèdit i a sobre desacreditat és el retrat que emergeix del naufragi...

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes